M A R X A   H O M E N A T G E  
.
.
.
.
.
.
.
.
  MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS  
        
        


VI Marxa Homenatge als Maquis - 2003

Sallent - Homenatge als germans Jaume i Miquel Guitó

Sallent - Col·locació d’un plafó informatiu en record dels germans Miquel i Jaume Guitó.
Lloc : Al costat de la carretera Sallent-Berga, propera a on antigament estava la masia Ca’l Rocaus, al costat de la sèquia de Sallent.

Avui, 19 de juliol del 2003 a Sallent, 54 anys després de l’assassinat de Miquel i Jaume Guitó, intentem amb aquest humil acte honrar la seva figura i homenatjar-los.
és obligació dels antifeixistes mantenir viva la memòria dels qui van lluitar i el present dels qui lluiten. Per part del poder establert se’ns intenta ocultar el passat, ja sigui mitjançant l’oblit o la manipulació de la història. Contra aquest mal no se’ns acut millor idea que ésser nosaltres mateixos, aquells que ens considerem antifeixistes, paraula molt manipulada, els qui anem arrencant trossos d’història a l’oblit, doncs l’historia d’aquest poble és de lluita i resistència, plena d’homes i dones que van saber viure i morir dignament defenent els interessos dels desprotegits.

En enrecordar-nos avui de Cal Rocaus com base guerrillera, i de Miquel i Jaume Guitó, hem d’enrecordar-nos també de José Miguel Mañas Gomez, detingut juntament als dos germans Guitó i que va passar 21 mesos a la presó; així com de Constantí Oriol Guitó, nebot de Miquel i Jaume, que també va estar detingut al cuartel de la Guàrdia Civil de Sallent i portat a Berga tots ells emanillats; i per extensió i com cada vegada que es fa un acte d’aquestes característiques, homenatjar a tots aquells que van lluitar o van donar suport a la lluita contra el feixisme demostrant que no va ser l’any 39 quan va acabar la guerra.

Molts van ser els exiliats que no es van rendir ni van voler gaudir d’un exili tranquil i se la jugaven fent incursions i lluitant contra la dictadura, i molts els que en l’interior donaven suport als guerrillers, renunciant a comoditats i facilitats triant el perill que era la conseqüència directa d’un deure lliurement assumit.

Tot i que en la època (anys 40 i 50) caure en mans de l’enemic, acusat de col·laborar amb la guerrilla significava caure davant d’un escamot d’execució o com en el cas dels germans Guitó, l’aplicació de la llei de fugues, amb el que s’estalviaven escamots i jutges, saltant-se el seu propi codi, la seva pròpia llei.

Per a vergonya de partits i organitzacions d’esquerres que no van implicar-se prou i van fiar el futur en mans de les potències occidentals a mitjans dels anys 40, i anys després van dir que els havien traicionat. Com deiem, per a vergonya d’aquestes organitzacions van ser homes de base d’apeu en la seva majoria llibertaris, els qui van donar una lliçó d’enteresa i honradesa, jugant-se la vida un cop i altre en la seva lluita contra un règim tirà que encara avui perdura, doncs els feixistes disfressats de neoliberalisme en aquesta societat de pensament únic no han perdut ni una mica del seu poder.

Els pagesos que donaven suport a la lluita armada de muntanya, sabedors de ser una peça fonamental per que la guerrilla portés a terme els seus propòsits, sense deixar rastre actuava i desapareixia en la foscor de la nit portant desconcertats als seus perseguidors. Era fonamental tenir un lloc on agafar provisions i omplir les seves enormes motxilles, menjar aliments calents, descansar i deixar cartes o notes que els pagesos s’encarregaven de fer arribar als destinataris.

Durant aquells anys la misèria abundava i acostumaven a pagar pel menjar que rebien amb les activitats que des de l’any 44 fins a finals del 49 havien desenvolupat les partides de guerrillers ja fossin urbans o de muntanya, havien aconseguit una fama i aurèola llegendària entre la població, que d’altra banda estava farta de patir misèria i repressió, cosa que afavoria l’admiració als maquis, i els comentaris sobre les seves accions s’estenien ràpidament de boca-orella. Aquesta situació desconcertava als guardians de la llei i l’ordre, alhora que els ridiculitzava, per això el règim franquista tenia la gran necessitat d’acabar amb la guerrilla per sobre de tot i amb tots aquells que per coherència amb les seves idees van acceptar un compromís de molt de risc al donar-hi suport.

El novembre de l’any 49 va haver una repressió terrible al Bages i al Berguedà com a conseqüència de la caiguda a Matadepera d’ Elio l’italià i de Manel Sabaté a la Moretona (Moià) i posteriors declaracions, es van succeir una serie de detencions en poblacions que van des de Manresa a Berga. Els que van escapar pitjor van ser els berguedans Vilella, Bartobillo i Puertas, que el 14 de novembre del 49 van ser assassinats pel sistema de la llei de fugues, el mateix sistema que 2 dies després (16 de novembre del 49) van utilitzar amb els sallentins Miquel Guitó de 56 anys, rabassaire i esmolet, tiet de Marcelí Massana, i Jaume Guitó de 42 anys, obrer del textil. Per aquelles dates i com a conseqüència de la repressió van caure les bases Casa Sallés, Can Flaquer, Cal Rocaus, Santa Euginia, Llevaich, Busoms, El Coral, i El pla del gol; donant un cop dur a la guerrilla, que no per això va deixar d’actuar, fins l’any 63 amb la mort de Ramon Vila.

I és per tot el que hem exposat anteriorment, pel que considerem oportú que amb aquest humil acte i amb la col·locació d’un plafó informatiu a l’antic emplaçament de Cal Rocaus, fer aquest acte de justícia popular.

VI MARXA D’HOMENATGE ALS MAQuIS
Salut i Anarquia



Descargar este artículo en formato PDF


Portada    Bibliografia    Filmografia    Textos y Artículos    Galeria de Imágenes    Enlaces Amigos,....
   Info  :  Francesc Sabaté i Llopart, "Quico" |  Josep Lluís i Facerias, "Face" |  Marcel.lí Massana i Bancells, "Pancho" |  Ramon Vila Capdevila, "Passos llargs", "Maroto" | 




SOMOS LOS NIETOS DE LOS OBREROS QUE NUNCA PUDISTEIS MATAR
SOMOS LOS NIETOS DE LOS QUE PERDIERON LA GUERRA CIVIL
A
L
S

M
A
Q
U
I
S


..

R
E
C
U
P
E
R
E
M

L
A

M
E
M
Ò
R
I
A

H
I
S
T
Ò
R
I
C
A
 .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .    CC by-nc-sa 2.5