M A R X A   H O M E N A T G E  
.
.
.
.
.
.
.
.
  MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS  
        
        


Textos y Artículos

Ruta comentada ultim viatge Quico Sabaté, per a excursionistes.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA D’EN QUICO SABATÉ (2000)

El següent “viatge” està pensat segons el recorregut que va fer en Quico Sabaté, així que, tot i que s’indiquen diferents llocs on dormir, les etapes estan programades coincidint amb el que el
grup d’en Quico Sabaté va caminar durant cada un dels dies.

Recomanem moltíssim de fer la segona etapa (des de Costoja o l’Hostal de la Muga fins Can Falgars) en un sol dia, ja que,
encara que serà un dia extenuant, era una etapa habitual per als maquis (també amb motxilles carregadíssimes) i així ens ens n’adonarem del que arribaven a caminar aquesta gent. A partir
de Can Falgars es proposa agafar un autocar, ja que no està clar el recorregut que va seguir.
Durant l’explicació del recorregut hem col·locat fotografies dels llocs a visitar per tal que us ajudin a reconèixer-les i estar segurs que sou al lloc indicat.

Primer dia
La ruta d’en Quico Sabaté comença al poble de Costoja, a la Catalunya Nord a la comarca del Vallespir. Així, doncs, us recomanem dedicar el primer dia a arribar a Costoja, i així podreu
visitar la casa d’en Quico Sabaté, anomenada Casenove Loubette (a uns 2 Km del poble), ara ocupada de nou. Els primers “viatjants” del monogràfic (participants del monogràfic’98 i P/C de Bellaterra) varen tenir la sort de dormir-hi dins, ja que llavors era abandonada).

Per arribar a Costoja no hi ha tren ni línia regular d’autobusos. Si aneu a Girona podreu pujar fins Costoja amb l’autobús de la companyia (havent-los contractat prèviament).
Un cop Costoja podeu dormir al poble tot fent bivac (a no ser que dugueu tendes) o, si truqueu a l’Ajuntament (telèfon 0033468395101), de ben segur que us troben un lloc on dormir. Una altra opció és anar a buscar l’Hostal de la Muga el primer dia i fer bivac a una esplanada que hi ha uns 50 metres abans d’arribar a l’hostal.

Segon dia

Sortida cap a l’Hostal de la Muga (si no hi heu baixat ja el primer dia). Hi ha una carretera asfaltada que us hi du. En aquest cas cal anar alerta perquè l’Hostal de la Muga està a uns vint minuts d’aquesta carretera per un camí que escapa a mà dreta. També hi ha un camí rural que hi du. De prop de Casenove Loubette (casa on vivia en Quico) a l’Hostal de la Muga cal seguir un P.R. (marques blanques i grogues) o anar fins a Vila-Roja i baixar cap a l’Hostal de la Muga.

En aquest cas el millor fóra preguntar a la gent del poble ja que darrerament han estat arreglant aquest camins i podríeu tenir alguna sorpresa. Val a dir que tota la gent de les contrades coneix l’Hostal de la Muga.

00:00’00’’: HOSTAL DE LA MUGA. Aquí a l’hostal comença el camí marcat (silueta d’en Quico Sabaté o fletxes, ambdues de color vermell) pels participants al monogràfic’2001.
Sortirem direcció cap a Albanyà (el camí que baixa a l’esquerra).
Frontera Hostal de la Muga: servia de connexió entre famílies separades; una part de la família estava exiliada a França i l’altra a Espanya.
Hostal de la Muga: Abans, quan encara encara funcionava, en Quico Sabaté es passava de tant en quant. Hi ha qui diu que es trobava aquí amb una pubilla catalana.

00:03’26’’: Després del corriol veurem la marca del camí d’en Quico Sabaté, deixeu la pista i pugeu pel caminet de la dreta.

00:09’37’’: Segona marca d’en Quico.

00:18’00’’: Es retroba una altra vegada la pista.

00:21’48’’: Després de passar pel turonet on hi ha el MAS SOBIRÀ (una mica ruïnós, està per restaurar) trobareu un caminet a mà esquerra que no haureu de seguir. Es segueix la pista. El camí segueix planer, després d’una baixada.

00:47’30’’: Trobarem un encreuament amb una placa commemorativa del Darrer viatge de’n Quico Sabaté. El camí seguirà per l’esquerra, com si tornéssim cap avall. Direcció St. Miquel de Bassegoda (17’8 Km).

1:00’00’’: Creuem una altra vegada el riu. A partir d’aquí el camí comença a pujar sense pèrdua per la pista.

1:30’00’’: Seguim pujant, encara que ho sembli, no ens hem perdut (bardisses, molta vegetació). En Quico es va parar una estona per donar una ullada al fabulós paisatge. Es segueix la pista que continua fent pujada i “esses”.

2:19’00’’: Seguint la pista s’arriba al COLL DE LA SANTA CREU on hi ha una creu de fusta i una cabana feta a mà. Aquest és un bon lloc on dormir.

2:34’00’’: Trobareu un trencall a la dreta, però no l’agafeu, seguiu recte.

2:42’00’’: Es pot optar per anar carena amunt o continuar el camí. El camí de cabres que segueix muntanya amunt és una drecera per arribar més d’hora al Coll de Bassegoda.

2:50’00’’: COLL DE BASSEGODA. S’arriba a un turonet on hi ha una pedra en memòria d’Alfonso Faig Renart “L’Alfonso de La Garrotxa”, que tocava l’acordió diatònic. Ell fou el darrer trobador de La Garrotxa i un dels últims en tocar aquest instrument. (Fins fa poc el toquen els Dusminguet).

2:57’00’’: Baixant del Coll de Bassegoda, cal trobar el GR-11 a l’esquerra. És un corriol molt estret, però tot molt ben indicat. A més a més, amb el paisatge de cara podem contemplar el pic de Bassegoda.

3:14’00’’: Baixant per l’estret GR-11 hem arribat al refugi de Bassegoda. És una drecera que guanyes molta estona de camí. Més endavant trobarem una font. El refugi és un bon lloc on dormir.

3:35’00’’: Trencall cap a Lliurona o Albanyà. Prenem direcció Lliurona (poble de hippies)

3:55’00’’: Trencall cap a Sadernes a la dreta. Nosaltres no l’hem d’agafar. Hem d’anar cap a l’esquerra.

4:30’00’’: Trencall cap a LLIURONA: poble de hippies a 1 Km. Nosaltres hem de continuar endavant.

5:05’00’’: Trobar un caminet a mà dreta, que ens servirà per arribar a Puigbalí.

5:45’00’’: Arribem a PUIGBALÍ. A mà esquerra, la casa i a mà dreta, la pista que seguirem. Al costat de la casa (i si sou prou agosarats fins i tot a dins) s’hi pot dormir.

6:50’00’’: Trobem una font a mà dreta. D‘aquí ben poc veurem una panoràmica increïble de l’Empordà. ULTIMA MARCA FETA D’EN QUICO SABATÉ: A la font, abans d’arribar al trencall a mà dreta.

6:55’00’’: Seguir la carretera asfaltada avall, després de trobar EL CASALOT DE FALGARS (una casa molt gran).

7:15’00’’: Trencall a mà dreta i ja veiem la teulada de CAN FALGARS (QUE NO ÉS EL MATEIX QUE EL CASALOT DE FALGARS!!).
ES POT DORMIR DINS LA CASA ABANDONADA, TOT I QUE HI VAN COMENÇAR A
CONSTRUÏR QUELCOM.

Si heu demanat un autocar, aquest no podrà esperar-vos a cap altre lloc que no sigui 3 Km.
avall de la carretera de Mare de Déu del Mont, tot just després d’una comunitat terapèutica anomenada Can Serra.

TOTAL HORES DE CAMÍ: 7:45’00’’. Ruta feta sense motxilles i sense comptar qualsevol tipus d’aturada.

Tercer dia

A partir d’aquí ja no hi ha més marques d’en Quico Sabaté.
Ara la ruta canvia radicalment, ja que el “darrer viatge” el continuarem fent en transport motoritzat.
Des de Can Falgars baixarem a peu fins on haurem de tenir un autocar esperant-nos per a dur- nos fins St. Martí de la Mota (una església molt petita). Si pregunteu a l’home que hi viu de ben
segur que us explica una pila de coses d’en Quico Sabaté.
Just davant de l’església de la Mota, i perpendicular a la carretera per on ens ha dut l’autocar, hi ha un camí. Anant a peu, al cap d’uns deu minuts trobarem un trencant a la dreta, l’agafarem
tot baixant i a uns sis minuts agafarem un altre trencant a la dreta. En tres o quatre minuts més, trobarem el Mas Clarà (al tanto en entrar ja que la casa està molt feta pols). A la paret encara
s’hi podem veure els forats de les bales de la Guàrdia Civil.
Tornarem cap a l’autocar i anirem direcció a Girona, a l’estació de tren de RENFE. Al poc d’agafar la N-II podrem veure a la dreta “La República”, lloc on Balbina Alonso va comprar més del compte, delatant així que guardava a casa en Quico Sabaté i els seus homes.
Un cop a Girona agafarem el tren fins a St. Celoni, tot passant per l’estació de Maçanet, on en Quico Sabaté va fer un canvi de tren.
Just abans d’arribar a l’estació St. Celoni hi ha una corba on el tren redueix la seva velocitat. En aquest punt és on en Quico Sabaté va saltar del tren per anar cap al Montseny.
Baixarem a l’estació de St. Celoni, des d’on anirem a la cruïlla dels carrers Major-Stª Tecla, punt on van matar en Quico Sabaté. Hi podreu veure una placa commemorativa col·locada el gener del 2000, amb la celebració del 40è aniversari de la mort d’en Quico Sabaté.
Finalment visitarem el cementiri de St. Celoni. Si entrem per la porta de dalt trobarem a mà dreta la fosa comú. Aquí és on van enterrar en Quico Sabaté. També hi veurem una placa de
marbre que el recorda, a més de diferents objectes col·locats pels diferents grups del monogràfics o unitats de MEGSJC que han fet “El darrer viatge d’en Quico Sabaté”, així com
de la celebració del 40 aniversari de la seva mort.

FITXA TÈCNICA

Cartografia: Salines, Bassegoda, Alt Vallespir. Ed. Alpina
Alta Garrotxa i Alt Empordà, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Quilòmetres: 50 (aprox.). Fins a Can Falgars.
Marques: Perfil de’n Quico Sabaté de color vermell.
Fletxes vermelles.
(Des de l’Hostal de la Muga fins el Puigbalí).
Possibles llocs per pernoctar:

-  Costoja. Telf. ajuntament: 0033468395101. Monsieur Malignon.

-  Prat del Coll de la Creu del Principi. (cabana de fusta).

-  Refugi de Bassegoda.

-  Prats del Coll de la Creu (passada la cruïlla de Lliurona).

-  Esplanada del Puigbalí.

-  Can Falgars.

-  Cau de l’agrupament GELS de St. Celoni (si demaneu per en David o l’Ode, estaran encantadíssims d’acompanyar-vos en el vostre recorregut per St Celoni).

Coses a visitar: Costoja. Cim de Bassegoda (optatiu).
Casa de’n Quico (Casenove Loubette, a Costoja. La gent del poble la coneix, però no demaneu per ella com la casa d’en Quico perquè
pot haver-hi qui no us ho indiqui. Demaneu per Loubette).
Hostal de la Muga. Placa commemorativa de’n Quico Sabaté i la d’Alfonso Faig Renart. Roures centenaris.
Casalot de Falgars.
Can Falgars.
Mas Clarà.
Cantonada on fou mort Quico Sabaté.
La seva tomba, ...etc.



Descargar este artículo en formato PDF


Portada    Bibliografia    Filmografia    Textos y Artículos    Galeria de Imágenes    Enlaces Amigos,....
   Info  :  Francesc Sabaté i Llopart, "Quico" |  Josep Lluís i Facerias, "Face" |  Marcel.lí Massana i Bancells, "Pancho" |  Ramon Vila Capdevila, "Passos llargs", "Maroto" | 




SOMOS LOS NIETOS DE LOS OBREROS QUE NUNCA PUDISTEIS MATAR
SOMOS LOS NIETOS DE LOS QUE PERDIERON LA GUERRA CIVIL
A
L
S

M
A
Q
U
I
S


..

R
E
C
U
P
E
R
E
M

L
A

M
E
M
Ò
R
I
A

H
I
S
T
Ò
R
I
C
A
 .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .    CC by-nc-sa 2.5