Eduardo Pons Prades 1976
Editorial Sagitario
Castellano

Els cinc dies del novè estiu, el de 1944, que aquí es relaten, van sintetitzar un dels tants balanços, sempre provisionals, clar està, entorn de les aspiracions que els seus protagonistes, cadascú al seu aire, van acariciar, i que podrien resumir-se en poques paraules: aconseguir la salvació del món. Rarament, i tan rarament!, en la circunstancia histórica d’un país va tenir vigència una situació tan inextricable com la que en aquestes pàgines es compta. Però, com tot ha de venir al seu temps, no anticipem i vegem les distintes cares que presentava, per allí i llavors, el dilatat anhel d’aconseguir la manumissió del gènere humà. Perquè, contra la qual cosa pretenen els tàctics de vuelo corto, la manera importa molt. Tant com el fi perseguit, ja que, prenent exemples concrets i candents: a la llibertat no s’arriba mai pel carreró sense sortida de la dictadura, ni a la dignitat plena tampoc, mentre qualsevol criatura humana pugui disposar, al seu capritx, i no poques vegades impunement, de la vida, de la tranquil·litat i de la hisenda dels seus semblants.