You are here Un rumor primaveral s'està extenent per Barcelona: ESPAI ALLIBERAT PER LA CULTURA

Un rumor primaveral s'està extenent per Barcelona: ESPAI ALLIBERAT PER LA CULTURA


By miles - Posted on 05 Abril 2006

Si has preparat una obra de teatre pots posar els espectadors a la vorera i els actors al pas de zebra. Si graves un disc pots portar un lloro a l'andana del metro, t'escoltaran i la multa surt per menys del que costa fer un flyer.

Si t'expresses amb el saxo i el cello pots estar a cobert fent veure que esperes el bus.
Si vols ballar flamenco, i fer notar la fusta, en alguns banquets de boda deixen.
Si muntes una pel·lícula pots aconseguir que et deixin algun ascensor avariat com a sala de projecció.
I, si vols muntar un concert sempre podeu continuar parlant del tema eternament.

A tot això també se li diu precarietat.
On som?En la il·legalització de les expressions i la creativitat no capturada. En la prohibició de les produccions independents i no servilitzades. En nom d'un civisme de dibuixos animats s'il·legalitzen tècniques, estils artístics, experiments comunicatius, autoexpressions insubmises, i sabers independents. En nom d'un civisme carrincló es tanquen els espais i les vies de trànsit creatiu. Imposant-los els constrenyiments del telentrada i no deixant-los més lloc que l'FNAC o la “botiga del museu”: allà hi pot haver graffitis estampats en fundes de coixí o en plantilles per a punt de creu.

On som?Precaritzats. Precaritzats com a tècnics de l'espectacle amb contractes del model “ja et trucaré”. Precaritzades com a becàries amb la continuïtat del “ja te'n pots anar”. Precaritzats com a subcontractats de fundacions de molt més que dubtosa obra social. Estem en la cultura sota la subcontracta infinita, fent feines desqualificades en la cadena d'envasament de papilles culturals i posant rostre i veu humana als packs d'entreteniment.

On som?Doncs estem sent centrifugats per una màquina de recursos ingents, recursos utilitzats per multiplicar el patafi i exaltar la bírria. Es tracta d'infraestructures comunicatives sofisticades sense més contingut que el romanço. Les xafarderies de la plantilla planetària de la qual s'ha de saber si al xampany que beuen al bidet li posen caviar o piranyes.

On som?Doncs estem perdent el boca a boca amb el mal alè de tanta publicultura. Un flux ininterromput d'esdeveniments publicitaris servits com a agenda cultural de la qual s'ha d'estar al corrent. Sota el monopoli de tres o quatre distribuïdores globals la cultura solament pot transitar capturada en entreteniment redundant.

Quan la cultura només pot produir-se i exhibir-se sota llicència ens “llicenciem” un espai. La carpa serà un espai alliberat per la cultura. Quan la cultura es desenvolupa sota patrons de cita obligada: festivals, biennals, suplements, catàlegs i programacions suades… la carpa serà el lloc de l'art inoportú. Un espai de músiques llamborda, de teatre amb tira-xines, d'exposicions barricada, de cine guillotina. La carpa serà un multiplicador de l'intercanvi gratuït, un disparador de llenguatges parcials i sabers independents... Serà un punt de partida perquè la creativitat i l'autoexpressió inaugurin gramàtiques de la percepció, reinventin els signes del cos, encomanin trajectòries comunicatives i interrompin les inèrcies visuals. La carpa serà un punt des del qual la cultura sortirà de maniobres per desexaltar la bírria i projectar la creativitat multitudinària.