Oficina per l'okupació
oficinaokupacio@sindominio.net

Assemblea d'okupes de Barcelona
okupesbcn@sindominio.net

.documentos

   

>inici

Agafa't les claus
2
Anys d'oficina d'Okupació

Ja fa més de 2 anys es va començar a parlar de fer una oficina d'okupació des de diferents llocs. Les advocades que han dedicat més esforços a treballar una defensa legal en aquest tema ja feia un temps que estaven parlant amb gent per tal de fer un assessorament legal, ni que fos de mínims, per diversos motius. En primer lloc per la saturació de feina a la qual havien arribat, i en segon lloc per tal de que es creés una forma de comunicar l'experiència acumulada en el tema, per tal de que la gent que es llençava a okupar tinguès com a mínim clars quins són els seus drets i, per tant minimitzar detencions o condemnes. D'altra banda sobretot des de Miles de Viviendas es veien les ganes de buscar un espai des d'on vulgaritzar i divulgar la okupació, i per tant superar els estigmes als quals ens sotmeten moltes vegades els mitjans de comunicació i fer accessible i legítima la okupació. Per tant, trencar amb un estereotip massa anclat en visions com les que els mass media cerquen i crèiem no esperonen a okupar al “gran públic”, des del desallotjament del cine Princesa fins ara que desvien cap a una pràctica comuna de vandalisme i no deixen veure la diversitat que hi ha. Un altre idea que flotava per l'aire era el de fer més operativa l'assemblea d'okupes. Augmentar la coordinació i comunicació entre les cases, a partir de la idea de que en moments concrets dur conjuntament certes campanyes ens resulta beneficiòs, que augmentar el coneixement entre la gent genera llaços i de potenciar que altres okupacions que ja existien es sumessin a la xarxa de suport de l'assemblea d'okupes.

El procés de gestació de la oficina va trigar al menys mig any a poder ser una realitat, va estar atravessat per diferents debats i moments de gairebé marxa enrera per molts motius. I va ser durant aquest període que vam anar creant un altre motiu pel qual creiem necessària aquesta oficina. El contacte amb veïns i veïnes als barris havia enriquit molt el panorama polític fent-lo molt més flexible i popular en alguns casos. I aquí el discurs es lligava de forma natural amb el de l'assemblea d'okupes que feia temps possava el seu gra de sorra en la lluita contra l'especulació. En aquest punt les xarxes que ja existien com la del Forat de la Vergonya ens donaven un motiu per intentar generar una eina que transcendís els murs de la okupació, que asumís que el problema de la manca d'espais atravessa a una gran part de la població. El mobbing (o violència urbanística) estava esdevenint la cara més crua de les reformes urbanístiques de la ciutat i si volíem treballar amb el veinat era del tot necessari que busquèssim formes de combatre'l. Aquesta idea va acabar inclòs condicionant el format de la presentació de la oficina que es va dur a terme en la oficina en contra del mobbing que havia creat l'ajuntament pocs mesos enrera. Una oficina que s'havia demostrat inútil i frustant per la major part de la gent que havia passat per allà; que l'havia creat un dels actors principals del mobbing a la ciutat, l'ajuntament; i que demostrava la necessitat d'aquesta oficina, tant en el gest de la seva creació, com en la saturació que va patir la primera setmana d'obertura.

Així la oficina es va configurar, entre d'altres coses, com un espai des d'on compartir experiències de resistència a la selva inmobiliària. I d'aquesta intenció va nèixer el Taller contra la violència inmobiliària (www.bcnviu.org) . Aquí s'ha anat pas per pas afiançant llaços amb casos de mobbing, i de lluites veinals. La Platoforma No al Pla Caufec, Can Masdeu, movimients veinals, Verdi 28, la plataforma contra la especulación del Raval, ... van anar configurant un espai de trobada, primer a partir de contactes entre les diverses assemblees, i finalment a partir de la Carta de mesures contra la violència inmobiliària, objecte de debat i de reformulació constant en cada nova aportació. La Carta ha acabat sent una aposta seriosa gràcies a l'aportació de juristes, arquitectes, i col·lectius veïnals on concretar unes mesures que pretenen acabar amb la violència inmobiliària i que evidencien un cop més la inexistent voluntat política alhora de proposar solucions reals en el problema de l'habitatge. Les propostes estatals han omplert de crits un cel que no ha deixat indiferent a ningú: mini pisos de 30m2; o la última campanya de la conselleria de joventut del ministeri de la Vivenda, les Keli Finders on la banalització dels drets es proposa canviar drets socials per sabatilles, (www.kelifinder.com).

I és d'aquí on sorgeix la nostra màxima de donar solucions col·lectives a problemes que intenten que visquem de forma individualitzada. Ja que la qüestió de l'espai és un problema polític i per tant, no es pot medicalitzar com si es tractés d'una enfermetat personal i intransferible, si no que és fruit d'una contínua privatització de les nostres vides, de l'espai públic, en definitiva de drets fonamentals que fa temps semblaven conquerits i que ara surten al mercat, abocant-nos a l'asfíxia quotidiana del pes de la hipoteca, el lloguer, un desallotjament, la LAU, el decret Boyer, ... I es que tot això requereix el seu temps, i les forces no són moltes, així que per decisió o per obligació, tant en el taller com en l'oficina ens hem decidit a afiançar cada pas que donem i no tenir pressa per assolir grans objectius; actuant com una guerrilla que s'amaga i actua on menys t'ho esperes, però que no ataca de front i en la que qualsevol hi pot formar part. I és que tot i que ara l'oficina no estigui molt visible, durant tot aquest temps hem anat mantenint un espai des d'on poder compartir l'experiència d'okupar. Més de 800 consultes han estat formulades i s'ha mantingut contacte electrònic amb moltes persones que pensaven okupar, necesitaven assessorament en els procediments legals o veníen a informar-se, i sempre hem estat satisfetes de com hem portat a terme el nostre treball. Així la oficina ha funcionat com una xarxa amb la qual entrar en contacte amb moltes persones sense discriminar molt l'ús que en vulgui fer la gent que hi ve, però intentant influir de cara a potenciar una forma d'okupació política. De ser-ne conscients que cada okupació és una forma de resistència i totes en conjunt una amenaça dins de la selva inmobiliària.

 

 

 

OKUPA TU TAMBÉ





Horari de l'oficina per l'okupació:
 

cerramos hasta nuevo aviso!!
hasta pronto