ASSEMBLEES PREPARATÒRIES – OCTUBRE DE 2000

"Sigues lliure" clamen els nous poders. "Teixeix tu mateix/a les delicades i infinites xarxes de la teva pròpia submissió. Nosaltres només et proporcionem els materials, els instruments i, fins i tot, les instruccions per a l’ús; però si vols, també pots ajudar-nos a inventar-ne d’altres... ¡innova, i et donarem premis!"

La universitat és, sens dubte, un dels llocs on els nous poders es manifesten. Són les universitats, justament les més dinàmiques, les que reclamen amb insistència una "autonomia universitària" més àmplia i les que repeteixen constantment que la universitat ha de canviar.

Autonomia per a què i canvi cap a on?

Els sectors més emprenedors i potser més poderosos de la universitat volen que aquesta canviï profundament per deixar de ser un territori de funcionaris/es més o menys ineficients dedicats a reproduir l’ordre establert en la ciència oficial i esdevenir una peça important en la mal anomenada "societat del coneixement". Volen autonomia per adaptar la universitat a les "exigències" dels nous temps, autonomia per destil·lar millor els sabers que requereix el teixit productiu, autonomia per posar en el mercat, amb més gran precisió i menys costos, els productes (llicenciats/des i doctors/es) que demanen les empreses, el poder i les seves burocràcies. Autonomia per tal d’assumir i incorporar totalment, sota el paraigua de les "polítiques de qualitat", els valors i els procediments de la més pura economia de mercat: rendibilitat, racionalització de costos, productivitat, competitivitat, contractes-programa... Autonomia per subjectar individus "autònomament heterònoms" que alimentin la cadena de submissió i s’encarreguin de transportar-la fins al més recòndit racó de la societat.

...Nosaltres també volem construir espais d’autonomia, entesos com a espais de vida, de discussió crítica i de decisió col·lectiva, i també volem impulsar el canvi. Però un canvi en una altra direcció. Un canvi que no vingui induït per les instàncies que governen la universitat sense que els/les seus/ves integrants disposin dels espais crítics necessaris per debatre. Volem autonomia per decidir si volem empènyer, o no, el carro dels poders econòmics i financers; autonomia per decidir si volem una universitat concorde amb les necessitats del neoliberalisme o si volem una universitat que s’entossudeixi a aportar el seu granet de sorra per tal de tòrcer el rumb de la societat actual. Autonomia per potenciar els espais de dissidència, els focus de resistència i els batecs de rebel·lia que diuen no a la mort en vida. Autonomia per optar pel desig de vida de les gents i ser caixa de ressonància d’aquestes noves veus, en comptes de col·laborar en l’expansió de les noves formes de dominació.

La universitat ha de canviar i ser també motor de canvi? Sens dubte. Però, per al canvi que nosaltres desitgem, és el propi motor de la universitat el que cal canviar. Un canvi capaç de capgirar la misèria que quotidianament la constitueix, arrabassant espais i experiències en les quals, contra la mercantilització i neutralització del coneixement, siguin viables altres coneixements. Un canvi en el qual, contra l’imperi de la tecnocràcia i el cientificisme, s’inscriguin noves modalitats d’ensenyament i d’aprenentatge, d’investigació i de compromís col·lectiu que denunciïn i contestin la violència acadèmica, classista, misògina i racista que solca les seves modalitats d’organització i les seves pràctiques quotidianes, amb l’afany de fer un món diferent, també en i des de la universitat. Nostàlgies del 68 i d’altres instants il·lusionants de les lluites universitàries? Nostàlgies? No. Utopies? Potser sí. Però sobretot desitjos d’un model de societat que mai no va existir però que algun dia haurà d’existir si no volem prosseguir, dia rere dia, un inexorable avenç dins de la barbàrie.

Qui som? Un grapat d’universitaris/es, docents bàsicament, amb trajectòries, sensibilitats i plantejaments diversos però, per damunt d’aquesta preuada diversitat, un mateix ethos llibertari, anti-autoritari, anti-dogmàtic, crític i contestatari.

Què pretenem? Fer present una veu inconformista i subversiva en la universitat, facilitar l’intercanvi, la posada en relació i les actuacions conjuntes des d’aquesta sensibilitat. Volem potenciar els espais i les accions de dissidència a la universitat, promovent pràctiques d’ auto-organització i de contrapoder.

Si et sens a prop amb el que acabes de llegir et proposem que participis a les reunions preparatòries per a l’organització d’unes jornades sobre "Dissidències i universitat" que volem celebrar al mes de febrer de 2001. El projecte és per construir! Si et sents identificat/da amb el que acabes de llegir, necessitem la teva participació "com l’aire que respirem... 13 vegades per minut".

ESTUDIANT, PAS O DOCENT VINE A LA REUNIÓ PREPARATÒRIA QUE TINDRÀ LLOC A LA

UAB: 10 d’octubre, a les 13:00 h., a l’aula 7 de la Facultat de CC.PP. i Sociologia.
UB: 17 d’octubre a les 13:00 h., a la Sala de Juntes, de la Facultat de Filosofia.
UdG: 11 d’octubre, a les 13:00 h., a l’aula 5 de l’Edifici del Seminari.
Si hi tens interès i no pots venir aquest dia, connecta amb nosaltres, Col·lectiu 30 de febrer

Pàgina Web: Http://www.sindominio.net/unidisidencia E-mail: unidisidencia@sindominio.net