Robador 29: un malson abans de Nadal

Fa dues setmanes, l’1 de desembre, us convocàvem aquí mateix per intentar aturar el desnonament d’en Manel González, l’últim veí que queda a Robador 29 després de cinc anys d’assetjament immobiliari. Dies abans els advocats d’en Manel González n’havien sol·licitat l’ajornament a la jutgessa Maria del Pilar Ledesma Ibáñez, titular del Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona, atès que el Districte de Ciutat Vella s’havia compromès a reallotjar-lo en un pis de titularitat municipal en un termini de poques setmanes (concretament, abans del 18 de gener). A aquest fet se sumava el precari estat de salut d’en Manel González, que s’ha anat agreujant al llarg dels últims cinc anys a causa del mobbing sofert per part dels propietaris de la finca, les societats MANCIA 2003 SL i TARAVAUS 8086 SL, propietat de la família Barneda Torras, i contra les quals hi ha interposades diverses denúncies penals per mobbing immobiliari.

La magistrada Ledesma, però, va desestimar la sol·licitud i va mantenir la data del llançament, i només va ser gràcies a la concentració veïnal davant la finca que es va aconseguir aturar l’expulsió el dia 1. Com ja us vam comunicar aleshores, havent aconseguit suspendre-la momentàniament amb aquesta acció, comptàvem que, si el procediment seguia el curs habitual, la nova ordre no podria ser efectiva abans de finals de gener, amb la qual cosa el reallotjament d’en Manel González ja s’hauria pogut dur a terme i s’hauria evitat una situació lamentable i innecessària com aquesta.

Inexplicablement, però, la magistrada María del Pilar Ledesma Ibáñez va recórrer a un procediment extraordinari d’urgència perquè això no pogués ser, i va emetre una nova ordre en què s’habilita la Comissió Judicial perquè pugui dur a terme el llançament en qualsevol moment des del dimecres 10 de desembre fins a Cap d’Any, amb el concurs d’un dispositiu també extraordinari de Mossos d’Esquadra acompanyats d’un metge forense i un equip especialista en zoonosi (desparasitació), sumant-se d’aquesta manera al tractament de bitxos que els propietaris han dispensat els darrers cinc anys als veïns de Robador 29.

Malgrat les gestions dutes a terme els últims dies tant pels advocats com pel Districte, la jutgessa Maria del Pilar Ledesma Ibáñez no ha paralitzat l’ordre, demostrant una voluntat d’acarnissament inexplicable i gratuïta, amb una víctima, recordem-ho, d’un dels casos d’assetjament immobiliari més emblemàtics de Barcelona, que se suma, com dèiem, a l’acarnissament demostrat pels propietaris de la finca. La mateixa setmana que diversos responsables de la institució judicial denunciaven la manca de mitjans i el col·lapse dels jutjats, la magistrada Ledesma recorria a un desplegament d’efectius insòlit per impedir que en Manel González pogués abandonar el seu domicili d’una manera menys traumàtica, amb un mínim de dignitat. En un darrer gest d’humiliació, amb aquesta mesura extraordinària emetia un doble missatge exemplaritzant: d’una banda, adreçat a una de les poques víctimes de mobbing que ha tingut l’energia i la resistència per plantar cara als assetjadors durant cinc anys tant a nivell judicial com a través de la mobilització i la denúncia pública; de l’altra, als col·lectius veïnals que s’han solidaritzat i mobilitzat contra aquesta injustícia i van aconseguir aturar el desnonament el dia 1.

La realitat sembla entestada a superar la més grotesca i maniquea de les ficcions. Com en un conte nadalenc victorià, però sense redempció final, les persones que durant cinc anys han dut a terme sense cap fre institucional i davant la mirada de tothom una estratègia implacable d’assetjament als llogaters fins a aconseguir expulsar-los a tots, un darrere l’altre, han estat premiats amb unes diligències judicials extraordinàries per fer la darrera empenta al veí que probablement s’ha significat més a la nostra ciutat en la lluita contra el mobbing. Un malson que encara no ha acabat i que temem que encara tingui un colofó amb la càrrega d’unes costes judicials també extraordinàries a Manel González, tal com han anunciat els advocats de les societats MANCIA 2003 SL i TARAVAUS 8086.

Després de setmanes de traves burocràtiques i comunicacions confuses per part de Focivesa i el Patronat de l’Habitatge, la regidoria de Ciutat Vella ha agilitzat els tràmits per reallotjar Manel González davant l’emergència de la situació i el conflicte que suposa aquest desnonament escandalós i, finalment, ahir li va assignar un pis de titularitat municipal. En qüestió d’hores, doncs (i esperem que sigui abans que es personin a la finca els dispositius ordenats per al llançament), Manel González abandonarà el seu domicili a Robador 29. L’escala quedarà finalment buida del tot. I els seus propietaris en podran disposar com si no hi hagués passat res. Impunement. Un cop més, l’erari públic costejarà el rescat d’algunes de les seves víctimes. Les inspeccions i els informes que dies enrere demanava un fiscal (tal com vam poder llegir a la premsa dies després de la paralització de l’ordre anterior) difícilment es podran dur a terme, o, en cas que es facin, difícilment trobaran els elements probatoris de les accions denunciades pels llogaters. Per la seva banda, l’arrendatària del Bar Alegria estarà sola i exposada a les darreres escomeses per part de la propietat perquè tanqui el local i marxi. Com recordàvem fa dues setmanes, els darrers mesos no ha parat de rebre pressions perquè accepti l’oferta que li fan, sota l’amenaça que ben aviat iniciaran unes obres de reforma per a les quals no disposen de llicència i que pensen començar precisament pels baixos.

Potser no hi quedaran rastres, però ningú podrà dir que no ho hem vist, que no n’hem estat tots testimonis.

Les darreres setmanes els responsables del Districte ens han manifestat la voluntat de tirar endavant la denúncia de l’assetjament i de personar-se en la causa que van interposar ara fa un any contra els propietaris de Robador 29. Ens en congratulem, i esperem que, finalment, les declaracions es materialitzin en una acció ferma i exemplar. Després d’anys de denúncies i de dos processos d’interlocució amb la Generalitat i el Districte, que fins ara només han conduït al reallotjament davant la imminència del desnonament, esperem que les administracions concretin aquesta voluntat no només a la causa oberta per Robador 29, sinó en tots els altres casos que fa tants anys com aquest que es produeixen davant dels seus ulls i en els quals encara s’està a temps d’evitar els fets consumats, com per exemple, sense anar més lluny, en aquest mateix carrer, a les escales del costat (al número 31 i el 33).

Un cop més, les associacions i col·lectius que hem donat suport als veïns de Robador 29 en la denúncia del cas, volem reiterar les demandes infructuoses que els darrers anys hem fet tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya. Perquè un exemple de lluita i resistència no es converteixi en un exemple d’impunitat, perquè el cas Robador no es rubriqui amb la validació d’aquesta impunitat, reclamem un cop més a les Administracions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos d’assetjament immobiliari, i reclamem a l’Ajuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.

Barcelona, 17 de desembre del 2008

Coordinadora Contra l’Especulació del Raval, Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, Associació de Veïns del Casc Antic, Observatori DESC, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, Arquitectes Sense Fronteres i Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.

Enllaç del vídeo de propaganda de la Llei pel Dret a l’Habitatge en què s’utilitza la imatge de Manel González: http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_id_video=9034&p_id_estrat=&p_ordre_dia=&p_origen=cerca