cultura Prekària

Vivim a una ciutat on el panorama artístic i cultural es considerat cada cop més una de les parts més importants del sector terciari. Tenint en compte el context barceloní i els aconteixements que aquest any es pretenen portar a terme, creiem necessari donar a conèixer sobre que estructures es construeix la cultura institucional i sobre quines bases s'està creant una Barcelona que no és més que una postal sense text.
És sorprenent com grans institucions culturals amb tant de renom, com el Macba, el CCCB, la Fundació Miró, el Guggenheim, el Ivam,... deleguin les seves tasques de visites guiades, informació i atenció al públic a empreses intermediàries que molt llunyanament reproduiran els discursos que des de les activitats i les exposicions el museu intenta trasmetre al públic.
Existeixen nombroses empreses a Barcelona, que són subcontractades per entitats i institucions culturals per realitzar tasques educatives, encara que la més críticada per les seves treballadores és sempre ciut'art. Serà per que és la que retribueix els honoraris més baixos i tracta de manera més denigrant a les seves treballadores?.
El col·lectiu ctrl+i (1) sorgeix de l'experiència comú de moltes estudiants en haver treballat per aquesta mateixa empresa de gestió cultural anomenada ciut'art. Les precàries condicions laborals que ofereix aquesta empresa, que monopolitza a nivell local la majoria dels museus de Barcelona, ens han unit més que les tasques comunes i la nostra funció dins qualsevol dels centres on hem treballat.

Estructures com la d'aquesta empresa s'extenen cada cop més dins del sector cultural de tot l'estat espanyol, arribant a un punt en el que el capital es genera no a partir de la nostra força física o capacitat de producció d'objectes, sinó a partir de "les nostres qualitats comunicatives i informatives, els nostres sabers, la nostra disposició a l'aprenetatge i la nostra facultat de llenguatge"(2).
La majoria de les treballadores venim del camp de les Humanitats i de les Ciencies Socials: llicenciades en Història, Història de l'art, Belles arts, Filología,... Quan acabem els estudis intentem trobar feina en el camp en el qual hem invertit els anys d'Universitat.
Un dels factors que propicia la nostra precarietad és la falaç informació i formació laboral que rebem en les nostres facultats: aterrem en el mercat laboral sense saber quins són els nostres drets, quins els nostres recursos per defensar-nos i quines les nostres capacitats de resistència cap a una precarització agressiva i progressiva de la nostra vida.
El que intentem, és recuperar el control de la informació sense veure'ns obligades a fer visites guiades contradictòries amb la nostra situació dins l'empresa i dins el museu, a defensar exposicions que es desmonten únicament intuint les estructures que es fomenten internament...
També volem recollir experiències personals de precarietat al sector de la cultura per poder informar d'allò que sempre queda invisible en les exposicions i no deixar que la informació sigui sempre parcial.

“La informació vol ser lliure!”

Ctrl-i Febrer 2004

(1) ctrl+i, aquest és el nom que vam utilizar per signar la primera carta que vam escriure en comú, denunciant aquesta situació. Es va escollir aquest nom perqué inclou la paraula control, però abreviada com al teclat de l'ordinador. També apareix la nostra apreciada "i" la qual lluïem durant la nostra estada a la empresa, doncs ens l'apropiem per aprofitar-la de veritat. Juntes, ctrl+i formen el 'comando' que en alguns programes informàtics de manipulació d'imatges i disseny, s'usa com a 'short cut' per a la inversió de la imatge. Pensem que aquesta és també la nostra tasca, invertir la informació que hem donat fins ara als Museus i centres Culturals.

(2) "Política de la inteligencia colectiva" Amador Fernández Savater, citant a Paolo Virno.(Apareguda en el Babelia, el dia 13 de Decembre del 2003).