experimentant des de la Precarietat...

Després de ser acomiadades per l'empresa de contractació temporal que precaritzava la nostra tasca i el nostre sou dins dels museus, després de posar sobre la taula la nostra ràbia mitjançant textos i accions, després de confrontar-nos amb aquestes mateixes institucions, hem aconseguit passar per sobre de l'empresa que monopolitza la gestió cultural.

Amb el festival innmotion em guanyat una petita lluita... la de començar a gestionar nosaltres mateixes el nostre paper dins de la institució cultural, mantenint una relació directa amb la part contractant i la contractada, estalviant-nos la gestió fraudulenta d'una empresa (Ciut'art) que intenta imposar-nos les seves maneres de fer i de relacionar-nos amb el públic.

Encara que sols sigui per uns díes, aquesta és una manera de demostrar tant a treballadores mal pagades, empresaris forrats i institucions que miren cap a un altre costat quan veuen la precarietat a casa seva, que la subcontractació no és cap opció.

Perquè la subcontractació no és cultura, recuperem el control de la informació!  

Durant els cinc dies que durà el festival innmotion, les informadores del CCCB van treballar amb un somriure a la cara. Van guiar als assistents del festival dins d'aquest, els van indicar on eren els espectacles, i , a més a més, els van explicar com era treballar dins d'una institució cultural: qui els contractava, sota quines condicions, com es sentien tenint un munt de jefes i subjefes per sobre... deien tot allò que normalment no es pot dir. Com pot ser això?

Durant els seus dos anys de vida, ctrl-i s'ha dedicat a posar sobre la taula les condicions laborals de les treballadores culturals, intentant desentramar tot el que significa i implica el manteniment d'aquesta situació. Aquesta actitud tant obstinada no només ha comportat que fossim "expulsades" dels nostres llocs de feina, sinó que ha permés donar a conèixer allò que tots sabiem: la gestió dels centres culturals segueix un model autènticament empresarial, buscant més el benefici privat (de qui?) que el bé públic (de tots). I aquest donar a conèixer, a partir de pràctiques antagonistes / de resistència / dissidents ha anat creant un seguit de vincles entre nodes, ha anat creant una xarxa (inabastable) convertint-se en condició de possibilitat per aquesta mena d'accions.

Podia, la organització del Festival InnMotion, subcontractar les seves treballadores, coneixent la situació que estava perpetuant? altres institucions, amb el mateix coneixement de la situació, ho continuen fent... És més: per què es va ofendre Ciut'art quan InnMotion va preguntar per els sous de les treballadores que oferien?

Amb poques trucades, es van localitzar a diverses persones interessades en cobrir aquestes places vacants. Mantenint el pressupost (12€ l'hora, pagats originalment a l'empresa) l'organització del festival aconseguí a les seves treballadores, coneixent-les personalment, establint vincles de confiança amb elles. Es pagà totes les hores destinades a la formació, les treballadores organitzaren el seu horari segons les seves preferències i disponibilitats, durant cinc dies es pogueren treure un sou similar al que els hagués costat un mes aconseguir sota l'ombra de ciut'art.

Text que repartien les treballadores del innMotion:

''Nosaltres som treballadores contractades en una relació directa entre treballadores i organització, i cobrem 12 € l'hora. Però això és una excepció. Generalment, aquests espais culturals (com el CCCB, el MACBA o el MNAC), plens de discursos oberts, progressistes i d'esquerres, subcontracten els nostres serveis mitjançant ETT's culturals que ens paguen poc més de 3,50 € l'hora. 
Aquesta és la situació que es dóna en els museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona, on els diners provinents de les administracions públiques passen a inflar dia a dia les butxaques d'empresaris privats en concepte d'intermediació. La subcontractació, realitzada amb una falta total de transparència, és la principal causa d'una degeneració de la qualitat dels serveis que ofereixen les institucions públiques, així com de la precarització de molts dels universitaris que es veuen amb l'obligació d'acceptar un contracte denigrant per mantenir una feina que mínimament es relacioni amb el seu camp d'estudi. Demanem que un altre model de contractació sigui plantejat i dut a terme des d'espais com aquest, tal i com nosaltres demostrem que és possible amb la nostra presència en aquest festival. 
Perquè simbolitzem com s'està privatitzant agressivament la nostra ciutat, precaritzant les treballadores culturals mentre s'intenta vendre Barcelona com la ciutat de la cultura.''