04/12/2003 McBA
El macba i chainworkers
Manifest de la i
Conferčncia de Chainworkers
1.-intencions
Ens hem sentit moralment obligades(*)a redactar aquest escrit com a resposta a la iniciativa del MACBA d'acollir propostes com les del col.lectiu ChainWorkers(**). Aquestes línies pretenen fer visible la precarietat laboral sobre la qual se sostenen moltes institucions del sector cultural.
L'existència d'aquestes estructures precàries genera contradiccions amb els discursos promoguts per aquest sector.
2.-informació
La situació en l'àmbit cultural es caracteritza per una forta jerarquització, una estructura de capes impermeables.
La capa més visible per al públic(informació, venda d'entrades, visites guiades, tasques educatives,...) es gestionada per empreses privades, intermediàries entre les treballadores i la capa interna del museu (direcció, producció,...).
La intromissió d'aquestes empreses impossibilita la comunicació entre la capa interna i l'externa, creant aquesta impermeabilitat que dificulta el bon funcionament del centre, fundació o museu.
3.-infravaloració
Quan un museu decideix privatitzar les tasques d'atenció al públic, es convoca un concurs on es presenten aquestes empreses. La selecció no es fa sota criteris de qualitat (millor servei, nivell de formació i dignitat laboral de les treballadores), sí que es tenen en compte criteris econòmics (se selecciona l'empresa amb l'oferta més barata).
A nivell pràctic, aquest fet es tradueix que la persona que està atenent quan s'arriba al museu està cobrant el sou mínim (li arriba el 35% de la quantitat que paga el museu per aquesta tasca), està treballant caps de setmana sense compensació econòmica, realitzant visites guiades amb formació mínima per part de l'empresa (compensada per un esforç personal no remunerat) i amb una retribució per visita de 2,20/2,40€ aproximadament enfront dels 60/70€ amb què es pot valorar una visita guiada.
4.-indiferència
"La història hegemònica oficial oculta les petites històries subalternes i regionals, i tota diferència tendeix a obliterar-se."
Manuel Borja-Villel: Museu, memòria i identitat, Catàleg de la col.lecci MACBA.
La pretensió del museu de donar veu a petites històries, i generar diàlegs en el seu entorn entra en conflicte des del moment en què no se sent responsable de la precarietat que genera.
5.-invertir
Si neix aquest escrit no és només per evidenciar una fràgil situació laboral, sinò també per legitimitzar la nostra tasca dins de l'estructura del museu, que, tot i ser infravalorada, esdevé indispensable.
Ens preguntem: Per què les institucions culturals construeixen, destrueixen i reconstrueixen els seus discursos, però NO són capaces de construir, destruir i reconstruir les seves pròpies estructures arcaiques?
Ctrl+i (Novembre 2003)
(*)Hem decidit fer ús del femení genèric donada la situació del sector: un 85% dels treballadors en l'àmbit de la gestió cultural són dones; el gènere és important per al capital.
(**) Sense els quals no hauríem pogut fer públic aquest escrit. Gràcies per col.laborar amb nosaltres.
