macba un passeig per la produccio artistica contemporania ::
macba, visita guiada(1)
Model de visita per introduir diferents nocions de precarietat dins del discurs museístic, basat en una passejada per la col·lecció permanent del Museu d'art Contamporani de Barcelona i en l'experiència viscuda per algunes de les seves treballadores subcontractades per desenvolupar tasques de informació, atenció al públic, monitoratge, venda d'entrades,... per mig d'una empresa de gestió cultural anomenada Ciut'art(2).
Al llarg d'aquesta presentació parlarem de precarietat aplicada a la cultura, al treball, al territori, ...a la nostra vida. Parlarem d'un espai cultural (com molts altres en la Barcelona marca registrada) que ens permetrà anar comparant dues vessants: els discursos institucionals i la realitat que els sustenta.
Ara són les nostres veus i les nostres idees les que es dirigeixen al públic, i no veus que parlen contrariament al que senten.
Precarietat!, si treballes al Macba?
Deuries d'estar contenta de treballar del que has estudiat...
Tens que fer-ho el millor que puguis i així algún día et contractarà el Museu directament...
De que us queixeu, pitjor seria treballar al McDonald's, no?.
Ja m'agradaria a mi treballar al Macba amb aquell edifici tant macu i sempre en contacte amb artistes, comisaris,...
El macba i el seu entorn
Un dels elements inevitables al parlar del macba és parlar del seu edifici. La seva creació està lligada a la proposta de l'Alcalde de Barcelona a un famós arquitecte nord-americà, Richard Meier, de realitzar un edifici al centre de la ciutat de Barcelona (justament als volts del 92, quan tota la ciutat estava canviant la seva fisonomia “Barcelona, posa't maca”).
El projecte que realitzà Meier seguia la seva línia de crear edificis seguint propostes neoracionalistes, amb línies rectes, poques formes orgàniques, generant espais oberts (planta única) a l'exterior (ús de la paret cortina)...
Ens podem plantejar si aquesta proposta era la més adient per a un museu en un clima mediterrani, ja que des del primer moment, un cop construït l'edifici, es van haver d'iniciar les reformes: posar para-sols a la gran vidriera, per evitar que el sol fes malbé les obres exposades, amb tot, trencar amb l'espai que generava la planta única, posant parets per poder exposar les obres d'art a l'espai interior i perdent així gairebé la meitat de l'espai útil, ...
La proposta de realitzar un Museu d'Art Contemporani al mig del barri del Raval també ha estat polèmica. L'hem d'entendre dins d'un projecte de re-estructuració de tot un barri, projecte iniciat abans del 92 i que en l'actualitat encara continua.
Tal i com el museu afirma: “el barri del raval és un punt de referència de la vida urbana i cultural de la ciutat”. La reconstrucció del teixit urbà s'ha realitzat a partir de la construcció d'edificis de nova planta, la restauració d'elements arquitectònics ja existents, i l'esponjament de l'espai urbà. Però també podem parlar de com des de l'any de la creació del macba el seu entorn ha anat canviant: els seus habitants cada cop més fashion, els nous bars cada cop més cars, els nous preus del lloguer cada cop més insostenibles, les noves galeries d'art cada vegada més inaccessibles, ...(3)
Podriem parlar del macba com un element dinamitzador de la vida cultural de la ciutat, i més en concret d'un dels barris més degradats, però també ens podem plantejar si aquesta nova vida cultural inclou als habitants del barri, o si pel contrari, els exclou empenyent-los fora poc a poc. Podem posar el cas del tant polèmic però massiu Sònar(4), quan la famosa tanca negra ens denega l'accés a la plaça pública que díes abans es plena de gent fent ús del que es nostre, l'espai públic.
El fons de la col·lecció macba
La postura del museu ha estat, al llarg de les diferents presentacions de la col·lecció i de les diverses mostres temporals, la d'allunyar-se de la espectacularitat de la cultura que ofereixen altres institucions. Per realitzar aquest allunyament el macba ha volgut realitzar una lectura crítica al propi paper de la institució, ja que no es considera només com un lloc de difusió, conservació i arxiu dels documents artístics (obres d'art), si no com un espai obert al diàleg (com a eina de reflexió) i a l'acció política (com queda patent als programes que presenta: conferència dels chainworkers, de Precarias a la Deriva, Indymedia, de Paolo Virno, Toni Negri, Brian Holmes, ... exposicions com "Art i Utopia. L'acció restringida", Monogràfics sobre Adrianne Piper, , projectes com "Desacuerdos" o la futura "Com volem ser governats?"). Aquestos continguts que adopta el Museu per oferir al públic (a vegades pel cost d'una entrada i a vegades gratuïtament, com algunes de les conferències) entren en conflicte amb les estructures arcaiques del propi museu, on es contracta empreses per a gestió de informació, visites,... on les seves treballadores amb pobres salaris tenen que reproduïr els discursos que la institució promou però no respecta, no es genera diàleg amb les treballadores subcontractades, que se'ls recorda constantment que no formen part del museu, però contrariament són la cara que veu el públic.(5)
La col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona s'inicia a partir dels fons dipositats en el museu per les tres institucions que conformen el consorci: la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Museu d'Art Contemporani. A més, hi ha obres de procedència molt diferent, com les noves adquisicions que va realitzant la Fundació Macba, les obres cedides des d'altres col·leccions (com La Caixa, la col·lecció Onnasch, la col·lecció Ordoñez, ...) o obres comprades per empreses com Telefónica, Repsol-YPF(6), .... i un llarg llistat d'empreses i empresaris, les relacions dels quals amb la guerra o negocis fruits de la guerra ja han estat investigades per iniciatives com el boicot preventiu o els mapes del forum(7).
Durant el període de movilitzacions contra la guerra de l'any 2003, el museu va adoptar una postura crítica davant els esdeveniments internacionals. Es penjaren pancartes “l'art contra la guerra”, es realitzaren parades simbòliques i es convocà a les treballadores i treballadors a assisir a les diverses manifestacions, i es passaren circulars promovent el boicot a empreses que col·laboraven en l'economia de guerra. Les treballadores subcontractats del museu no foren convocades a les parades i manifestacions, i recordem que les mateixes empreses que el macba animava a boicotejar són les que financien la seva col·lecció.
Per apropar-nos a aquesta col·lecció el macba ens proposa uns temes que ens ajudaran tant a comprendre les diverses obres d'art que exposa com la propia actitud del museu alhora de concebre l'art contemporani.
-"desmitificació de l'art i de l'artista: mirada crítica a la pròpia institució".
-"cultura juvenil i vida urbana: la ciutat com escenari de representació (de qui?), identitats juvenils i urbanes".
-"incorporació de nous mitjans i tecnologies, nous formats".
-"art i posicionament polític".(8)
Com es gestiona un museu? Concorci, subvencions, subcontractació dels serveis: com el macba precaritza.
El macba és un museu de titularitat pública gestionat per un consorci. Això vol dir que la seva gestió és compartida entre l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i una fundació privada (Fundació Macba), així com també és compartit el seu finançament. "D'acord amb els seus estatuts, les dues administracions públiques que integren el Consorci aporten els recursos necessaris per a la construcció de l'edifici i per al funcionament ordinari del Museu, mentre que la Fundació MACBA té com a finalitat generar els recursos econòmics per configurar-ne la col·lecció pròpia. El Consorci té com a objectiu la creació i gestió del museu"(9).
Les treballadores/treballadors internes del museu (en principi) disposen d'un contracte indefinit o de funcionariat, l'accés al qual s'hauria de realitzar mitjançant un concurs o una convocatòria pública.
Els ingressos del museu: com a institució depenent de diverses entitats públiques, reb cada any una part dels pressupostos d'aquestes (és a dir que tant l'ICUB com el departament de Cultura de la Generalitat destinen part del seu pressupost a la gestió dels consorcis). A banda, el museu també es financia a partir dels ingressos provinents del taquillatge, monitoratge, així com del lloger de l'espai tant per actes o filmacions. També es financia a partir de patrocinis, així com de diverses subvencions que reb (a part del pressupost) d'entitats públiques. Estem parlant de xifres de l'any 2001:
-ingressos propis (taquillatge, vendes, lloguers) 1.072.624,58 € (178.469.713,38 pts)
-ingressos externs (subvencions, patrocinis) 4.757.075,66 € (791.510.790,76 pts
-total: 5.829.700,24 € (969.980.504,14 pts)(10)
Abans hem comentat que com a entitat de titularitat pública les seves treballadores/treballadors tenien un tipus de contracte similar al del funcionariat (amb tot el que això comporta, ...). No és cert que tothom que treballi en una institució com aquesta tingui les mateixes avantages contractuals. Gran part del treball i els serveis necessaris per que un museu funcioni (Seguretat, manteniment, muntatge i desmuntatge d'actes i exposicions, venda d'entrades, servei de guixetes, visites guiades i atenció a sales, ...) és realitzat per personal contractat per empreses intermediàries (Serveis Educatius Ciut'art, Securitas, Manterola, Sono, ...). Aquestes empreses opten a aquestes convocatories mitjançant concursos públics (en el que qualsevol empresa s'hi podria presentar), mitjançant els quals es selecciona la empresa que ofereix millors serveis. No podem parlar massa sobre les condicions d'aquests concursos, ja que tot i que són públics, no hem pogut accedir a cap mostra o model. De la mateixa manera, no hem pogut coneixer quins són els criteris segons els quals es fa la sel·lecció de les empreses, així com si des dels concusos s'estipula quines haurien de ser les condicions laborals de les treballadores/treballadors (o si això es deixa a mans de l'empresari/-a)
El que si sabem (i és del que volem informar) són les condicions laborals de moltes d'aquestes traballadores/treballadors subcontractades. Sabem que cada empresa gestiona les treballador(e)s segons els seus criteris, però podem dir que en el cas del macba, la persona que t'està atenent a sales, et guarda la bossa o et ven una entrada està cobrant al voltant de 3,40 € nets per hora(11). La persona que et guia dintre del museu, ofereix les explicacions davant de peces sovint complicades, està cobrant per realitzar aquesta tasca una compensació salarial de 2,24 € cobrada per acumulació de punts. Sovint la formació que reb aquesta persona no és suficient, o prou amplia per poder respondre la diversiat de dubtes que poden sortir davant d'una peça d'art contemporani, per tant ha de suplir aquesta deficiència o bé amb els coneixements que ha anat adquirint al llarg de la carrera univeristaria (tot i que no es cobra per aquests coneixements), o bé dedicant-hi unes hores fora de l'horari de feina.
Dintre d'aquest àmbit, podem fer referència a moltes experiències personals que ens portarien a parlar de com aquestes empreses actuen sovint al límit de la legalitat, jugant amb els drets bàsics de qualsevol treballador(a). Per poder parlar d'aquest conjunt d'experiències ctrl-i està realitzant un arxiu audiovisual basat en les experiències de moltes treballadores que han passat per aquest tipus d'empreses de suposadament professionaltzen el sector de gestió cultural.
Precarització dels coneixements: com la subcontractació interfereix en els discursos que el museu vol transmetre.
Un dels últims focus de precarietat que volem desenvolupar és la precarietat del coneixement. És un dels que volem destacar ja que és una conseqüència clara de les condicions en la que es porta a terme la tasca de les treballadores de ciut'art o d'altres empreses. La precarietat sota la que treballem acaba interferint sobre els coneixements que volem transmetre al públic que visita el museu. No ens referim a que “com estem mal pagades i mal tractades, fem malament la nostra feina” (tot i que arriba moments que aquesta actitut és perfectament comprensible). El que volem dir es que, sovint, per l'estructura del nostre propi treball, rebem una formació insuficient, o de poca profunditat (quan els temes que hem de tractar en art contemporani són d'una complexitat increïble). Quan això succeeix, una reacció molt habitual és la de personalitzar el problema: ja que la persona que ha fet la formació és la teva coordinadora habitual (qui ha de gestionar els torns de treball, qui s'ha de fer responsable del funcionament en el centre, qui decideix si una persona continua treballant en aquest equip o no és renovada, ...) que no es la culpable de la situcaió sino que la pateix també. També es personalitzada la manca de informació per part del públic cap a la persona que realitza la visita, quan davant la carencia o poca qualitat de la informació que transmet el monitor o monitora se li recrimina directament sense profunditzar en quina és l'arrel del problema.
Una altra causa que afecta al rendiment de les visites guiades és la reacció de coordinardors i responsables de las empreses davant de les visites guiades o tallers realitzats amb poca formació (que no personal poc format: les treballadores, la majoria llicenciades o cursant un tercer cicle universitari supleixen sovint la poca preparació que ofereix l'empresa amb els seus coneixements propis i le recerca personal i gratuïta). Ens hem trobat com, davant de situacions que no ens veiem preparades per afrontar per la mancança de preparació (com la nostra primera visita, o un grup amb característiques que el fan especial, ...) amb respostes de l'estil “no et preocupis, el públic no s'entera de res...”. Nosaltres creiem realment que les tasques que realitzem són importants dintre de l'àmbit comunicatiu del museu, conseguim generar un diàleg entre els treballs exposats i el públic real del museu, diàleg que el museu ni intenta establir amb nosaltres.
També ens hem trobat en situacions on era l'empresa subcontractada la que interferia en la generació de coneixements. Per parlar d'aquest fet caldria aclarir per què cobra l'empresari en cada museu:
-per cada treballadora (cada plaça d'informador)
-per cada coordinadora (que potser està ocupant plaça, potser no)
-per cada monitora que realitza visites guiades (que potser està ocupant una plaça, però l'empresa ho cobra a part i la treballadora no)
-per la formació que reben les treballadores (aquesta formació l'ha de realitzar l'empresa, coneixem centres que pagaven aquesta formació per a totes les informadores i ningú la rebé, o bé rebs la formació però no cotitzes aquestes hores).
-per la gestió dels serveis (reserves de visites, atenció telefònica)
-per la preparació de la formació (hi ha centres que tot el disseny del projecte educatiu recau en l'empresa externa, per tant l'empresari cobra més per aquests serveis).
I les treballadores per que cobrem?
-per hores.
Llògicament, l'empresa intentarà cobrir el màxim nombre de tasques que el museu li pot arribar a encarregar.
Posem el cas d'un museu que decideix contractar la tasca de dissenyar el projecte educatiu a pedagogs i especialistes en art i no a una empresa de gestió cultural (com ho fa el macba). Aquests dissenyaran un projecte adient a les necessiats de cada exposició, amb la complexitat corresponent, i les corresponents hores de formació,... L'empresa (ciut'art) intentarà, ja des d'un principi, reduïr aquestes hores de formació al mínim. Però també ens podem trobar que la mateixa empresa segueixi realitzant més formació a aquests monitors, contradient la informació donada per els experts contractats per al museu, o fins i tot dient als monitors que no dediquessin cap esforç per que el projecte educatiu sortís bé... és a dir, intentant minimitzar els èxits dels altres i maximitzar els èxits pròpis.
L'objectiu final d'aquest procès és que el centre o museu contracti a ciut'art per dissenyar els projectes educatius, ja que l'empresa té personal contractat per aquesta tasca (i quina formació té aquest personal!!). Doncs quan el museu encarrega el projecte educatiu, es demana a les treballadores que facin propostes de tallers o visites guiades, “ja que coneixen més l'exposició”, i és una tasca més estimulant que la que normalment es desenvolupa. El que no es diu és que l'empresa cobra més per realitzar aquesta tasca, però la treballadora no.
Tots aquests motius, que s'escapen al nostre control, acaben fent que la nostra vida dins del museu perdi la qualitat que creiem que hauria de tenir. Ens agradaria realment poder oferir, tal com aquest museu proposa, “contribuir als valors que representa el MACBA: debat públic, pensament crític, dinàmiques socials i contemporaneïtat”(12). Ens hem trobat amb la paradoxa que, per fer-ho, per intentar el diàleg, per recorrer a noves formes de resistència, per simplement fer ús de la nostra llibertat d'expressió hem estat obligades a de deixar de treballar en/per al/dintre del macba, que és la institució que vol realitzar una lectura crítica al propi paper de la institució...
Juliol 2004 Ctrl-i(13)
(1)Aquesta visita guiada es podria realitzar amb molts dels Museus, Centres culturals, Arxius, i en gairebé la majoria de dispositius turístic/culturals d'aquesta ciutat (Fundació Miró, Fundació Tàpies, Palau de la Virreina, Pedrera, Caixaforum, Museu Textil, Museu d'art Precolombí, Sta. Mónica, Museu Picasso, Arxi de història de Barcelona, Bus Turístic,...) ja que la subcontractació en condicions de precarietat sembla requisit indispensable per treballar dins d'aquest sector, on els empresaris exploten la dita de "per a mor a l'art".
També pretenm que sigua una guia oberta que puga ser modificada i utilitzada tant pel públic que freqüenta els museus com per les treballadores precàries que realitzen les visites guiades.
(2)Empreses com Ciut'art són un càncer dins del sector cultural, que competeixen entre elles per el monopoli de Museus i Centres de Cultura. Algunes d'aquestes empreses són Select (ETT), Bloc, Icono, Link(ETT), Fragment,...
(3)Per a més informació sobre especulació al Barri del Raval consulteu http://php.ravalnet.org/ravalnet/
http://php.ravalnet.org/ravalnet/index.php?menu=llegir_noticia&id=349
http://liberinfo.net/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=1556
(4)http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/98902/index.php
(5)Extret del manifest de la i, redactat per ctrl-i per la conferència de chainworkers al macba: "(...)Si neix aquest escrit no és noms per evidenciar una fràgil situació laboral, sinò també per legitimitzar la nostra tasca dins de l'estructura del museu, que, tot i ser infravalorada, esdevé indispensable.
Ens preguntem: Per què les institucions culturals construeixen, destrueixen i reconstrueixen els seus discursos, però NO són capaços de construir, destruir i reconstruir les seves pròpies estructures arcaiques?"
(6)Mecenes del consorci macba:telefonica i seat. Col.loaboradors del consorci: Microsoft, Jovi, Arlex, Nanirmarquina, Hotel Axel. Patrocinadors de la Fundació macba: Repsol YPF. Empreses benefactores de la fundació: El Corte Inglés, Fundació Telefònica,...
http://www.macba.es
(7)http://www.boicotpreventiu.org i http://forumbarcelona2004.org
(8)Arran d'una d'aquestes experiències en la que es pretenia unir art i posicionament polític va sorgir la nostra iniciativa. No ens podiem creure (o si, però ja n'estavem fartes) que un museu que ens subcontractava sota condicions de temporalitat, flexibilitat, autoformaciò, salari mínim,...oferis unes conferències entorn a la figura del precari i les noves formes de resistència. Doncs vem decidir jugar el joc, visibilitzar el nostre rebuig a la situació que el macba encara crea, seguint la filosofia d'un museu que vol mostrar com les narracions històriques es construeixen sobre conflictes entre posicions hegemòniques i subalternes, mostrant la filosofia i el compromís ètic del Museu vers la societat*. Arran de la nostra “petita història subalterna” es van engegar uns mecanismes de represió i discriminació dintre de l'àmbit laboral que realment no ens haviem imaginat, com a conseqüència d'aquestes cap de nosaltres manté la seva feina.
(9)Extret de: http://www.macba.es
(10)Ens és difícil fer-nos una idea d'aquestes xifres, per ajudar-nos (i vos) a entedre-les les indiquem també en pessetes. Són dades extretes del Registre de Museus de a Generalitat de Catalunya. Per fer-nos una idea del funcionament dels museus i de les empreses intermediàries, hem recorregut al registre mercantil, cambra de comerç, departament de cultura,...i el que ens hem trobat ha sigut una gran buit de dades, xifres i de voluntat per donar-nos informaciò del que demanavem.
(11) conveni col.lectiu de l'empresa ciut'art
http://www.gencat.es:8000/diari/3823/03027165.htm
(12)Extret de:
http://www.macba.es
(13)per a més informació sobre el col.lectiu ctrl-i
http://www.onnirik.org/onnirikarchives2/index.htm
http://www.artefacte.org/article.php?sid=93&mode=thread&order=0&thold=0
http://www.penelopes.org/Espagnol/xbreve.php3?id_article=956