Després de les manifestacions viscudes contra la invasió d'Irak, alguns van proclamar Barcelona com a "ciutat de la pau"; van ser els mateixos que diuen estar molt preocupats pel pacifisme fins el punt de convertir-lo en un dels eixos temàtics del Fòrum de les Cultures S.A. I és cert que els preocupa la pau, i que volen fer de Barcelona una ciutat pacífica i pacificada. En aquelles mateixes manifestacions se sentia un altre crit: "Quina és la teva guerra?". Aquest crit volia recordar que aquesta ciutat també és un camp de batalla, de guerres menys espectaculars i menys mortíferes, més quotidianes, de guerres on no arrisquem la vida, però a les que s'hi decideix com podrien ser les nostres vides.
Una guerra que lliurem cada dia contra la precarietat, l'exclusió, la por i la solitud. Una guerra on intentem omplir aquest buit i allunyar aquest malestar amb altres formes de socialitat que no passen pels espectacles piromusicals de l'ajuntament i pels dies de la bicicleta patrocinats per Don Piso.
Una guerra que té les seves batalles i les seves efemèrides, i una d'aquestes s'acosta ja: 7 de novembre, desallotjament del CSO Les Naus.
Aquest dia els amants de la pau, dels beneficis, de l'especulació, dels valors del Fòrum, poden guanyar una altra batalla, poden desallotjar i enderrocar Les Naus. I guanyada la batalla, acabada una altra petita guerra, celebrar la victòria i la pau. La pau que ve després de la guerra, la pau que imposen els guanyadors.
I ens voldran pacificar, intentaran pacificar aquesta ciutat fins arraconar-la al silenci i a la resignació.
Barcelona, la ciutat de la pau.