En
aquest mapa trobaràs, per un costat, una relació
d'algunes de les empreses i institucions que patrocinen
el FORUM 2004 i que per tant, asumeixen presumptament els
seus valors. En els textos que acompañen el mapa
es fa un anàlisi de les accions que, dia a dia, porten
a terme aquestes corporacions. L'analisi demostra fins a
quin nivell el comportament real de les empreses entra en
absoluta contradicció amb el que el FORUM ens pretèn
vendre.
Per
altre costat, en el mapa es senyalen els conflictes que
tenen lloc a Barcelona. Conflictes relacionats amb la insostenibilitat
ecològica, l'especul.lació, la immigració,
etc… Desemmascarant la gran mentida que significa
la marca Barcelona.
|
El mapa és de tots. Desgarrega-te´l i utilitza´l. .zip (12,8Mb)
|
|
Algunes
de les empreses i institucions que patrocinen o estan relacionades
amb el Fòrum |
|
Alguns
dels espais amb conflictes relacionats amb el Fòrum |
|
|
Agbar
Pl.
Glòries
|
|
|
Empresa
que es dedica principalment a privatitzar l’aigua
pública. En paraules del mateix director d’Agbar:
“El negoci de l’aigua és estratègic
per a nosaltres i ens presentarem a tots els concursos de
privatització que es plantegin, tant a Espanya com
en altres països”. Agbar és responsable
de la privatització indiscriminada de l’aigua
a Colòmbia que ha condemnat una part de la població
a morir per enfermetats relacionades amb el consum d’aigua
contaminada. En la dècada dels 90, Agbar estava darrere
del fort augment del rebut d’aigua que va provocar
una dilatada campanya d’insumissió fiscal animada
per les associacions de veïns de la ciutat de Barcelona.
En l’actualitat, la nova torre Agbar ubicada a la
plaça de les Glòries està vinculada
al conflicte urbanístic que afecta a la zona; després
d’un procés participatiu, l’any 1997
es va arribar a un acord que garantia la conservació
de les zones verdes i prevèia la construcció
d’habitatges. L’Ajuntament trenca unilateralment
aquest acord i imposa un pla clarament especulatiu en benefici
d’algunes empreses, entre elles Agbar.
|
|
|
BBVA
Pl.
Catalunya, 5 |
|
|
El
BBVA és el primer propietari espanyol privat de la
indústria d’armament. Inverteix els diners que
recull dels plans de pensions, comptes corrents,… a
Gamesa, Rymsa, ITP, Indra o Turbo 2000. El BBVA acompanya
l’economia de guerra amb elements tan notables com “guies
d’evasió d’impostos” i excursions
a paradisos fiscals per a èlits, a l’hora que
fa intenses campanyes de Corporate Responsbility. És
també l’inversor majoritari de projectes tan
sostenibles com són Repsol, Endesa i Iberdrola. |
|
|
La
Caixa
Av.
Diagonal 621 |
|
|
Veritable
poder empresarial a l’ombra. La Caixa ha obtingut
de l'Administració nord-americana el contracte espanyol
més important de l'Iraq ocupat: la Caixa ha format
un consorci amb 12 bancs més, liderats per J.P. Morgan
Chase, per fundar i controlar el Banc del Comerç
de l'Iraq. Aquest banc s'ocuparà de finançar
les exportacions i importacions del nou país, el
petroli iraquià entre elles. La Caixa és
coresponsable de delictes ecològics, pràctiques
especuladores sobre el terreny i emissions de CO2 atribuïdes
a moltes de les empreses en les quals té accions:
12,5% de Repsol YPF, 31% de Gas Natural, 5% d’Endesa,
23% d’Agbar, 23% d’Acesa, 3,6% del Deutsche
Bank, 15% Banc Sabadell i un llarg etcètera. També
és responsable de la construcció d’un
camp de golf a l’espai natural vallesà de Torrebonica
i Can Bonvilà, sobre uns terrenys que va rebre l’obra
social de la Caixa com a donació de la Fundació
Terrassa contra la Tuberculosi. La construcció d’aquest
camp de golf s’ha imposat mitjançant requalificacions
dubtoses i tal·les il.legals d’arbres i tindrà
un consum d’aigua equivalent al d’una ciutat
de 40.000 habitants.
|
|
|
Coca-Cola
Rbl.
Guipúzcua, 163-175 |
|
|
El
gegant multinacional que factura 20.000 milions d’euros,
no només genera impressionants beneficis sinó
també una llarga llista d’impactes socials,
laborals i, evidentment, ambientals. Els seus procediments
de transformació i distribució es vinculen
a enormes emissions contaminants, ús d’organismes
genèticament manipulats, violació de les lleis
de protecció del medi ambient, construcció
de plantes embotelladores en zones de valor ecològic
(com és el cas de Can Fenosa a Catalunya), contaminació
de fonts d’aigua amb residus de les seves embotelladores,
aplicació de polítiques d’utilització
irracional de l’aigua en el món i l’assalt
criminal a les fonts d’aigües pertanyents a diferents
comunitats índies.
Coca-Cola és part del Business Council for Sustainable
Development creat a Rio l’any 1992, que insisteix
en l’autorregulació voluntària de les
empreses (estratègia recolzada per l’administració
Bush), evitant així, la seva regulació mitjançant
convenis internacionals. A més a més, la seva
filial als EUA forma part del US Council for International
Business (USCIB), que ha donat suport públic a la
negativa de Bush a firmar el Protocol de Kioto. Per últim,
Coca-Cola, que utilitza la fulla de coca per a la fabricació
dels seus productes, dóna suport a les polítiques
criminals dels EUA contra les comunitats que tradicionalment
han basat la seva cultura i la seva subsistència
en la fulla de coca, especialment a Bolívia, Perú
i Colòmbia (pla Colòmbia). Coca-Cola va finançar
l’última campanya electoral de G. Bush.
Més
afers tèrbols: explotació infantil (Pakistan,
any 1998), acomiadaments improcedents (Filipines, any 2000),
assassinat de defensors dels drets dels treballadors (Colòmbia,
any 2003), discriminació racial (EUA, any 2000),
corrupció institucional per a obtenir privilegis
(EUA, 1998-2001).
|
|
|
Colacao
Lepant,
410 |
|
|
Marca
que pertany a l’empresa Nutrexpa, dins de la llista
negra d’empreses sospitoses d’utilitzar productes
transgènics per l’ús de lecitina de soja
transgènica. Colacao participa de l’injust mercat
mundial del cacau. No tenint-ne prou amb la imposició
dels monocultius exportadors urbi et orbi, les empreses multinacionals
són responsables també d’una baixada sostinguda
i intermitent dels preus del cacau, en ocasions fins i tot
per sota del seu preu de cost arruïnant als petits productors.
A Costa de Marfil, primer productor mundial de cacau, milers
de nens esclaus treballen en les plantacions. Els lobbies
de les empreses envasadores de productes de cacau també
estan al darrere de les pressions per augmentar en l’UE
el nivell de substitució de cacau per greixos vegetals,
més barats. |
|
|
Consorci
de la Zona Franca
Av.
Parc Logístic, 210 |
|
|
Vegeu
informació detallada a l’esquema
d’especulació. |
|
|
El
Corte Inglés
Pl. Catalunya |
|
|
Sens
dubte un dels pioners en la conversió del nostre
paisatge urbà en un immens aparador. La producció
i distribució de cada un dels “productes El
Corte Inglés” genera una llista interminable
de danys ecològics. És propietària
d’Informàtica El Corte Inglés S.A. (empresa
que desenvolupa sistemes d’informació per a
l’àrea de Defensa), és membre del Círculo
de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad. L’empresa
El Corte Inglés està acusada d’emprar
treball infantil generalitzat al Marroc (any 2002): nenes
de 14 a 16 anys fan jornades interminables en llocs de treball
duríssims, on qualsevol tipus de sindicalització
està totalment prohibida i on la mínima protesta
se soluciona amb l’acomiadament immediat.
|
|
|
Diagonal
Mar |
|
|
Diagonal
Mar s'ha construït en uns terrenys que el Pla General
Metropolità de l'any 1976 qualificava d'equipaments
i d’un gran parc. L'Ajuntament es va limitar a satisfer
les demandes del promotor privat Sr. Hines: requalificar,
donar una major edificabilitat i permetre que les torres estiguessin
al mig del parc hipotecant-ne l’ús públic.
Avui es lloguen els pisos de 90 metres quadrats a 332.000
pessetes.
|
|
|
Endesa
Avda. Paral.lel,
51 / Almogàvers, 117
|
|
|
Emet
73 milions de tones de CO2 l’any, contaminació
procedent de les seves centrals tèrmiques. És
la quarta empresa europea en emissions causants del canvi
climàtic. Empresa criminal responsable de la destrucció
de la vida dels ecosistemes de l’alt Bio-Bio i del
poble Pehuenche-Mapuche (Xile 2003). És la responsable
directa, juntament amb la Generalitat, de la construcció
de la línia d’Alta Tensió de les Gavarres,
línia que passa a pocs metres dels pobles i de les
masies. Propietària i especuladora a Can Fuster,
on ha forçat un pla especial per a construir un altre
hotel de luxe, quan l’associació de veïns
reivindicava que se’n fes un ús públic.
Endesa és, a més a més, una empresa
especialitzada en “green marketing” que ven
una imatge “verda” fraudulenta: la farsa delirant
que un augment constant del consum elèctric sigui
compatible amb la protecció del medi ambient. També
obtenen beneficis cobrant un 2,45% de sobrepreu “verd”
a la factura elèctrica per l’energia obtinguda
bàsicament de centrals hidroelèctriques (que
no compleixen els criteris de qualitat ambiental) i de les
quals el cost ja ha estat amortitzat.
|
|
|
Focus
Àvila, 149 |
|
|
Focus
programa un dels espais del Fòrum durant els 141
dies que dura l'esdeveniment, i no és d'estranyar.
Tot i tenir beneficis milionaris Focus és ampliament
subvencionada per les institucions públiques com
a productora privada d'espectacles teatrals: l’empresa
ven de tot sota criteris purament comercials. Per altra
banda, Focus, és també la principal empresa
d’equipaments culturals de Barcelona. Gràcies
a la seva política de preus barats monopolitza i
dóna així "solució" al problema
de contractació de personal que haurien d'assumir
les institucions. Com aconsegueixen els seus fantàstics
preus? Amb contractes “escombraria” encoberts;
per exemple pagant un tècnic especialitzat com si
fos un peó. A través d'aquestes pràctiques
Focus encapçala el lobby de pressió de les
indústries privades d'oci que impedeixen la baixada
de preus de l'oferta cultural i hi impedeixen l'accés
de tots els ciutadans. Certament no és casual que
Focus tingui la seva seu en ple Poblenou i hagi tret importants
beneficis del pla 22@.
|
|
|
Iberia
Pg.
Gràcia, 30
|
|
|
Els
científics estimen que actualment les emissions del
trànsit aeri produeixen com a mínim tres vegades
més gasos que provoquen l’efecte hivernacle
que les del trànsit terrestre. Les ajudes públiques
a la indústria aeronàutica en tot el món
(per exemple a través dels fons FEDER a Europa, de
la no taxació del querosè, de la reducció
o eliminació de l’IVA als bitllets d’avió...),
en contradicció amb tota la retòrica oficial
del lliure mercat, han jugat un paper clau en l’expansió
d’aquest sector. Iberia també participa en
programes de l'Armada Espanyola i de l'Exèrcit de
l'Aire. És responsable del saqueig econòmic
de l'Argentina amb la compra fraudulenta d'Aerolíneas
Argentinas. Cada dia el govern espanyol realitza deportacions
d’immigrants sense papers utilitzant aquesta companyia.
|
|
|
IEMed
(Institud Europeu de la Mediterrània)
Girona,
20
|
|
|
Centre
cultural del qual participen les tres administracions i
que està implicat en l’organització
dels debats del Fòrum 2004. IEMed afirma que compta
amb la implicació de la societat civil a través
d'un patronat, al qual correspon ser escoltat per aprovar
les activitats, pressuposts, patrocinis... Per veure què
hi ha al darrere de les mencions del discurs oficial a la
“implicació de la societat civil” només
hem de preguntar-nos per qui està format el patronat:
dos càrrecs universitaris i catorze directius d'empreses
(Agbar, la Caixa, BBVA, Endesa, Iberia, Telefónica,
Consorci Zona Franca…).
|
|
|
Indra
Avda.
Diagonal, 218
|
|
|
És
la tercera empresa de la indústria militar espanyola,
381 milions d’euros (m.e.) en venda d’equips
militars el 2002, per sota d’EADS CASA (642 m.e.)
i IZAR (451 m.e.). Primera empresa espanyola en el sector
de l’electrònica, comunicacions i informàtica
militar. Principal submi-nistrador militar de fora dels
Estats Units de la US Navy (Marina dels EUA). Participa
en els principals programes d’armament de l’Exèrcit
espanyol: Eurofighter (simulació, sistemes automàtics
de manteniment, aviònica, sistemes embarcats); F-100
(comunicacions i sistemes de combat); Leopardo (comunicacions,
direcció de tir); Pizarro. Altres productes militars:
sistemes automàtics de manteniment (F-1, F-18, Harrier
II Plus); simulació (F-16, C-101, A-7, F-18, Harrier
II Plus, LAMPS); sistemes i equips electroòptics
(direccions de tir AMX-30, DORNA, FELIS, SIRO); sistemes
i equips embarcats; míssils; satèl·lits
militars; radars; defensa aèria; comandament i control;
guerra electrònica.
|
|
|
Nestlé
Jaume
I, 8 |
|
|
La
multinacional, de capital suís, Société
des Produits Nestlé S.A. és l’empresa
alimentària més forta del món. Amb
la seva prepotència comercial explota laboralment
milers de camperols en cinc continents. En la dimensió
ambiental i agroalimentària se l’acusa d’incompliment
d’alguns acords de respecte al medi ambient (any 2000),
utilització de tot tipus de productes transgènics
no legals (França, 2002), reetiquetatge de 200 tones
de llet caducada per poder vendre-la (Colòmbia, 2002),
utilització de soja transgènica en productes
declarats lliures de transgènics (Itàlia,
2000), venda d’un succedani de llet materna que provoca
milers de morts infantils l’any. Aquesta multinacional
provoca la caiguda en picat dels preus del cafè i
del cacau que porta a la ruïna a nombroses famílies
i persones. A més a més, Nestlé està
involucrada en escàndols de salut pública
relacionats amb l’ús d’antibiòtics
en la llet o en casos com el de la meningitis produïda
per l’Enterobacter Sakazakii un bacteri molt resistent
que es desenvolupa en la llet en pols (Bèlgica, 2002).
|
|
|
Randstat
Balmes,
226 |
|
|
Important
multinacional de serveis professionals a empreses i institucions,
Umano és l’empresa d’aquest grup especialitzada
en selecció de personal. Aquestes empreses són
el màxim exponent de la precarietat laboral, l’explotació,
la competitivitat i la discriminació de les persones.
Diàriament 217.800 persones “frueixen”
dels contractes “escombraries” de Randstad en
tot el món.
|
|
|
SGAE
Passeig
Colon, 6 |
|
|
La
SGAE (Societat General d'Autors i Editors) el Consell de
Direcció de la qual és presidit per Eduardo
‘Teddy’ Bautista (alias "el canari")
s'ha convertit, cent anys després de la seva fundació,
en la principal institució cultural privada espanyola.
Gos guardià de les grans companyies discogràfiques,
la SGAE és una vella galera amb tres banderes hissades:
la del Copyright, la de la Llei de la Propietat Intel·lectual,
i la dels Diners. Aquests lladres fa cent anys que ens diuen
que "la seva funció és la de defensar
la creativitat dels artistes" i en realitat l'únic
que la SGAE defensa són els interessos de les grans
companyies que comercien amb aquesta creativitat. Totes
les pràctiques abusives que la SGAE du a terme estan
provocant una resposta popular cada vegada més forta.
Per exemple aquella que des del 2 de gener del 2004 ens
obliga, a tots els usuaris, a pagar un cànon per
cada disc compacte verge, és a dir, ens obliga a
regalar-li diners a aquesta empresa repinyaire cada vegada
que graves en un CD les fotos de la teva àvia o les
cartes d'amor que li escrius al teu xicot.
|
|
|
Telefónica
Avda.
Roma, 73 |
|
|
Les
majors reserves mundials del mineral anomenat coltan es
troben a l’est del Congo, un país arrasat des
de fa cinc anys per una successió de guerres i invasions
que han provocat més de 3,5 milions de morts. La
demanda del coltan ha augmentat moltíssim els darrers
anys pel fet que el tàntal que conté és
un element primordial per a la fabricació de telèfons
mòbils (entre d’altres articles de la indústria
microelectrònica). La raó principal del conflicte
bèl·lic és la lluita pel control de
l’exportació d’or, diamants i coltan
entre els líders regionals i altres actors de Ruanda
i Uganda. Telefónica i d’altres multinacionals
implicades en aquest negoci compten amb la complicitat dels
governs dels països de la societat del benestar, que
simplement han deixat que les seves empreses participin
en aquest tràfic il·legal i en aquesta xarxa
de corrupció, mentre bloquejaven les propostes de
l’ONU per imposar un embargament a les xarxes de tràfic
de coltan. Telefónica, mitjançant Telefónica
Sistemas, participa en programes de guerra electrònica,
missatgeria militar, etc. És membre de l’Associació
de Fabricants d’Armament i Material de Defensa d’Espanya.
També realitza contractes fraudulents amb el govern
argentí, constituint-se d’aquesta manera en
una de les principals causes de la greu crisi econòmica
en la qual es troba aquell país.
|
|
|
Toyota
Avda.
Meridiana, 329 |
|
|
En
l’actualitat Toyota s’enfronta a una demanda
de més de 57.000 milions d’euros per pràctiques
contràries al medi ambient. Per aconseguir una legislació
favorable, la marca ha desenvolupat repetides pràctiques
de corrupció. La seva política agressiva de
green marketing intenta ocultar la insostenibilitat de l’actual
model de mobilitat centrat en l’automòbil privat,
mitjançant algunes operacions de rentat de cara:
fòrums de debat, suport a fundacions ambientals, etc.
|
|
|
Centre
d´internament de la Verneda
Rambla
Guipúzcoa, 74 |
|
|
Els
centres d’internament per estrangers s’omplen
d’immigrants detinguts pels cossos policials de les
institucions que organitzen el Fòrum 2004. Aquestes
persones són privades de la seva llibertat, durant
temps indefinit, de forma anticonstitucional ja que no han
comès cap delicte. Les institucions que proclamen
discursos apel·lant a la comprensió i la tolerància
com a solució a l’exclusió i la desigualtat
social són responsables de lleis que emparen l’explotació
d’immigrants i les detencions arbitràries.
|
|
|
Casernes
de Sant Andreu
Pg.Torres i Bages, 116-124 |
|
|
Els
habitants de les casernes de Sant Andreu han estat víctimes
de la repressió que exerceixen les institucions en
la preparació de Barcelona pel Fòrum 2004.
Per promocionar el model de ciutat neoliberal com aquell
en el qual es dóna una convivència feliç,
les institucions estan invisibilitzant qualsevol signe d’injustícia
social i reprimint les persones que la pateixen. El desallotjament
de les casernes ha permès al Ministeri de Defensa
(propietari del lloc) treure profit d’un terreny que
com a habitatge ocupat no donava benefici. Així l'ha
venut al Consorci de la Zona Franca, el qual, al seu torn,
hi està especulant per sobre de l'oposició
veïnal que pretenia donar-li ús social.
|
|
|
Curs
baix del Besòs |
|
|
El
Fòrum 2004, situat pràcticament a la ribera
del riu Besòs ha de-sencadenat la substitució
programàtica de la seva biodiversitat natural per
paisatges artificials mantinguts amb un alt cost energètic.
L’aigua del riu segueix tan contaminada com sempre,
a causa de la inadequació dels sistemes de sanejament
estàndard per a un riu que pot arribar a portar deu
cops més aigua depurada del Ter que aigua natural
pròpia.
|
|
|
ZAL
(Zona d´activitats logístiques) |
|
|
La
gran aposta de futur de Barcelona és el tràfic
de mercaderia manufacturada transportada en un milió
i mig de contenidors que augmenten cada d’any un 10%.
Aquesta mercaderia té com a principal origen els
mercats asiàtics i americans. Per a la seva producció
s’han generat noves formes d’explotació
laboral: grans recintes industrials aïllats en els
quals es treballa en règim de semi esclavatge; són
les tristament famoses “maquiles” o “maquiladoras” especialitzades en produir pel mercat global.
|
|
|
Mar
i Platges |
|
|
La
construcció d’un port esportiu a la zona del
Fòrum és una mostra més de la insostenibilitat
descarada de tot el projecte. Aquests tipus de ports són
els responsables últims de la pèrdua de sorra
a les platges. Després d’una febrada de noves
construccions als anys 90, s’havia establert una moratòria
que els nous ports del Fòrum i de Sant Adrià
trenquen definitivament. La recuperació de la sorra
amb espigons també és un disbarat ambiental
ja que a més de l’impacte paisatgístic
fa res més que desplaçar el problema a la
platja següent.
|
|
|
Collserola |
|
|
Oficialment
el “pulmó verd” de Barcelona. En realitat,
un espai natural cada cop més desnaturalitzat per
dècades de fragmentació urbanística
i vial. El màxim exponent de la darrera onada “d’asfaltitis”
és el projecte del Tunel d’Horta, que trinxa
un cop més la serralada en una nova, però
anacrònica, aposta pel transport privat. Darrere
seu vindrien el Túnel Central i la Carretera de Cornisa.
Paral·lelament, uns quants projectes semblen “assetjar”
el massís: els 1.232 arbres talats a Can Calopa per
fer vi “de Barcelona”, la urbanització
Can Busquets, la pedrera Berta i Can Burrull a Sant Cugat,
els projectes de Centre Direccional i camp de golf a Cerdanyola,
la progressiva urbanització de la vall de Sant Just
Desvern, la Pedrera Samson a Sant Feliu de Llobregat i els
possibles geriàtrics privats acompanyats d’habitatges
d’alt estànding a la Vall Par o a la Vall de
Sant Genís; on es començaria per desallotjar
el centre social i els horts comunitaris de Can Masdeu.
|
|
|
La
Mina |
|
|
Barri
construït als anys 60 per acollir els desplaçats
per la demolició de les barraques del Somorrostro,
d'on era originària la llegendària Carmen
Amaya, i actualment Platges de la Barceloneta. El Barri
de La Mina, situat al terme de Sant Adrià de Besòs
però fronterer amb Barcelona, ha estat el "Bronx"
de Barcelona; espectacular exemple d'arquitectura d'aparcament
per a col·lectius econòmicament marginats.
El Fòrum 2004 està construït totalment
d'esquena a aquest barri i el segueix fent invisible malgrat
la seva proximitat immediata.
|
|
|