En estos esquemas se analizan en detalle cuestiones relacionadas con la economía de guerra, insostenibilidad medioambiental, inmigración, especulación y del negocio de la cultura, desde una perspectiva que las relaciona con el Fórum.

En aquest mapa pretenem visualitzar els vincles del Fòrum 2004 amb l’Economia de Guerra. En oncret, el mapa ens mostra com una part important de les empreses que patrocinen o són sòcies del Fòrum són empreses armamentístiques o tenen part de la propietat d’aquesta mena d’empreses. A més, també s’hi veu com algunes de les empreses del Fòrum són membres dels més poderosos lobbies armamentísitics de l’Estat, tenen interessos econòmics en la post-guerra a l’Iraq o subministren material bèl·lic a diferents exèrcits, entre ells, la mateixa US Navy.

En una altra línia, també ens assenyala les diferents empreses d’armament que tindran la seva seu al 22@ del Poble Nou, un barri que segons explica el mateix Ajuntament de Barcelona esdevindrà un “paradigma de la misticitat d'usos que ha de representar per a Barcelona, un salt qualitatiu en la nostra forma de fer ciutat”. En tot cas, el mapa ens mostra com Barcelona, la “ciutat de la Pau” i, pel que sembla, també “de la misticitat”, esdevindrà un paradís per a la instal·lació d'indústries ilitaristes d'última generació i un important node en la xarxa del disseny, la producció i la comercialització d’armes que s'està instituïint a escala planetària. En definitiva, el Mapa posa de relleu una de les principals paradoxes del Fòrum’2004, és a dir, que un esdeveniment que diu prioritzar el debat vers les “condicions per la Pau”, estigui impulsat i finançat per uns agents que, en el seu dia a dia, es dediquen a treure beneficis de la guerra.  

Curs baix del riu Besòs
Sabieu que les famoses palmeres del Hall de l’Aeroport de Barcelona estan plastificades?. El Fòrum 2004, situat a la ribera del Riu Besòs ha desencadencadenat la subtitució progamàtica de la seva biodiversitat natural per paisatges artificials mantinguts amb un alt cost energètic. L’aigua del riu segueix tant contaminada com sempre, degut a la inadequació dels sistemes de sanejament establerts per un riu que arriba a portar deu cops més aigua depurada que natural. Enlloc de millorar-ne la qualitat s’ha entapissat de gespa la llera, s’han cimentat les riberes i s’ha desviat el riu cap a la Depuradora del Fòrum. Aquesta gespa, dissenyada com un estúpid “collage” de “footing” ciutadà a on hauria d’haver-hi canals fluvials i boscos de ribera, està situada sobre milers de tones de residus que ningú s’ha preocupat de tractar. Des de la Desembocadura fins a Mollet del Vallés, la pràctica totalitat de la llera ha estat subtituïda per abocadors il·legals de productes químics que han contaminat grans reserves d’aigua subterrània. Només per poder construïr la zona del Fòrum 2004 es van haver d’extreure desenes de milers de tones de sòls contaminats per metalls pesats com el Crom. Però des del nou pont estrenat pel Fòrum, ho veureu tot tan verd i bonic com per fer-hi un festival de catifes “metapolitanes” i arquitectures avançades. És real la gespa del Besòs?

ZAL (Zona d´activitats logístiques)
Zona d’Activitats Logístiques. La gran aposta de futur de Barcelona,és el tràfic de mercaderia manufacturada transportada en un milió i mig de contenidors que augmenten cada d’any un 10%. Per a la seva producció en països asiàtics i americans s’han generat noves formes d’explotació laboral: grans recintes industrials aïllats en els què es treballa en règim de semi-esclavatge (com a Ciudad Juàrez, Mèxic), són les tristament famoses “maquilas”, especialitzades en produïr pel mercat global. La situació de zones logístiques en espais portuaris, pràcticament lliures d’impostos, i l’ús massiu d’una unitat intermodal de transport ràpid com el contenidor, que pot redistribuïr-se a qualsevol port, permet que les multinacionals forcin a competir entre elles les grans àrees de producció en detriment de les condicions laborals i també acabin monopilitzant el comerç de les ciutats “supermercat” degut a que les botigues s’estalvien la importació i l’estocatge si utilitzen productes “globalitzats”. Per això les grans capitals tenen les mateixes botigues. Barcelona multiplicarà per deu la seva Zona d’Activitats Logístiques arribant a doblar l’espai actual del Port. Per poder fer-ho es desviarà la Desembocadura del Riu Llobregat més de 2 km cap al Sud deixant inviables espais naturals deltaics mportantíssims per les aus (zones ZEPA i PEIN amb espècies incloses al Conveni de Berna ). Aquesta operació gegantina va començar amb l’eslogan intern: “Barcelona la millor botiga del món” que transformava la ciutat en una burda superfície comercial i s’afiança com a centre logístic euromediterrani amb el “Fòrum de les Cultures”: les principals empreses que construeixen o recolzen el Fòrum estan ampliant el Port, o tenen interessos a la nova Zona Franca.

Mar i platjes
Els ports esportius són els responsables últims de la pèrdua de sorra a les platges. Després d’una febrada de noves construccions als anys 90, s’havia establert una moratòria que els nous Ports del Fòrum i de Sant Adrià trenquen definitivament. Les pèrdues de sorra arriben a ser totals i les conseqüències de la seva regeneració anual, a més de de ser insostenibles economicament ho són ambientalment degut a l’impacte de les extraccions sobre els fons marins que són literalment “arrassats”.

Les aigües dolces del Besòs arribarien directament a les platges olímpiques amb milions de bactèries fecals per mm cúbic si no fossin desviades a l’estiu cap a la depuradora del Fòrum i projectades gairebé un km mar endins. A les aigües marines superficials s’hi ha determinat la presència de 14 hidrocarburs aromàtics policíclics, la majoria cancerígens, procendents del tràfic marítim i elements traça: plom, crom, coure, cadmi, ferro i manganés, així com tensioactius (dels detergents), organoclorats PCB (molt cancerígens), plaguicides i hidrocarburs, tots ells en concentracions que poden arribar a ser altes i escombrar les platges de la Barceloneta. Aquests contaminats, no s’analitzen per a la classificació estival de la qualitat de les platges (només les bactèries fecals en un mostreig supeficial).

Fins fa cinc anys la depuradora de Sant Adrià, juntament amb la de Montcada van estar abocant els seus fangs contaminats al mar (cap a 500 Tones diàries durant vint anys), just davant de la zona del Fòrum. El fangs han format una illa submergida que presenta concentracions de contaminants molt elevades i que continuarà alliberant la seva càrrega durant decennis. Aquests contaminats es traslladen i magnifiquen a la xarxa tròfica arribant a assolir nivells perillosos en peixos i moluscs. Molts vaixells de pesca passen aprop d’allí.

El discurso del Fórum 2004 ubica la “diversidad cultural” como causa de los problemas de injusticia y desigualdad social e invoca a la buena voluntad del ciudadano como solución. Al servicio de los intereses económicos que dependen de ellas, su pretensión es encubrir las prácticas de imperialismo empresarial que obligan a miles de personas a emigrar y las leyes institucionales que no reconocen a los inmigrantes como personas, les condenan a la explotación laboral y se concretan en constantes detenciones. Con esa confusion, el discurso oficial quiere desactivar cualquier proyecto de la sociedad civil que ponga en peligro los intereses derivados del sometimiento y la precarización de las personas.

Aquí se pretenden visualizar las relaciones existentes entre los agentes del Fórum 2004 (empresas e instituciones) y los africanos, latinoamericanos y asiáticos que viven en Barcelona bajo la pobreza y la ilegalidad, puesto que esta es la situación en la que se encuentran la mayoría de ellos. El esquema señala únicamente algunas de las muchas conexiones existentes entre las empresas e instituciones que financian el Forum y los "problemas de inmigración" que ellas provocan y sólo debe entenderse como ejemplo.practicas colonialista de las poderosas empresas multinacionales.

El Forum 2004 es el reclamo, la "burbuja" publicitaria, el anuncio que esconde la más vasta operación especulativa vivida en Barcelona jamás (y Barcelona ha vivido ya unas cuantas). A los que están sacando partido de esta operación les gusta llamarla "operación de recalificación urbana" (consultar topografía de especulación en el mapa general). ¿En qué consiste exactamente esta "recalificación"?, para explicarlo tomaremos como ejemplo el barrio de Poble Nou, allí es donde se desarrolla el plan 22@ del cual el Fórum 2004 es su cara más conocida y “amable”. El ayuntamiento de Barcelona es, mejor dicho era, propietario de gran parte de los suelos de uso industrial del barrio de Poble Nou. Decimos "era propietario" porque el ayuntamiento ha vendido casi la totalidad de estos suelos a una serie de inmobiliarias, costructoras y empresas privadas, muchas de las cuales seguramente no nos resultarán desconocidas ya que, por algo más que casualidad, son las mismas que están involucradas en la construcción y patrocinio del Forum 2004.

Endesa, por ejemplo, mediante el grupo AUNA, tiene comprados 12764m2, Agbar 5000m2, La Caixa, mediante Servihabitat, otros 50000m2, Indra también dispone de varios miles de metros cuadrados en la zona. Esta relación -nada filantrópica- que las diferentes empresas citadas mantienen con el Forum 2004 (lo que invierten por un lado, lo cobran multiplicado por el otro) ya está ofreciendo sus primeros resultados: El Consorcio Zona Franca (que, por cierto, es el que está construyendo la oficina del Forum 2004 y el que ha comprado los cuarteles de Sant Andreu -recientemente desalojados-) ha anunciado un beneficio del 434% en los últimos 8 años (El País, 28.2.04); sólo en Poble Nou más de 1200 familias van a ser, o han sido ya expulsadas de sus casas, más de 1000 pequeños comercios cerrarán o lo han hecho ya; por el contrario Diagonal-Mar, espacio que ha dejado de ser público para convertirse en un espacio privatizado y vigilado por agentes armados las 24 horas del día, prospera adecuadamente.

En pocas palabras, en lugar de utilizar estos terrenos para mejorar la vida de los habitantes del barrio, en lugar de utilizar estos suelos (que le cuestan 0) para uso público (escuelas, zonas verdes, viviendas sociales, equipamientos, hospitales...), el Ayuntamiento los vende a empresas multinacionales.

Esta "recalificación" del terreno devasta los barrios y expulsa a sus habitantes con indemnizaciones que calculadas sobre el valor catastral y no sobre su valor en el mercado, les obliga a endeudarse otra vez para poder adquirir una nueva vivienda.Sobra decir que estos planes urbanísticos pueden llevarse a cabo tan sólo mediante estrategias represivas (mobbing, amenazas y fraudes a vecinos·). Nadie, por mucho que se le criminalize, o por mucho que se le acostumbre a una existencia basada en la precaridedad, va a aceptar ser privado de su derecho a vivienda, quizá sea esta la razón por la que los vecinos de Poble Nou se han organizado contra el plan urbanístico 22@ y contra el Forum 2004, y quizá también sea esta la razón por la que cada vez más y más gente okupa inmuebles vacíos.

El Fórum S.A. no es otra cosa que la exageración (cínica y delirante) de lo que hoy se entiende por Institución cultural. En este diagrama puede observarse cómo muchas de las entidades “públicas” que participan en el Forum 2004 repiten sus métodos y maneras de funcionar: son todas ellas organismos ampliamente financiados (y en diferente medida, dirigidos) por empresas multinacionales cuyos intereses económicos e ideológicos defienden y cultivan. En palabras del propio director del Institut de Cultura del Ajuntament: “el compromiso de estas empresas con la cultura les proporciona prestigio, fama y además… beneficios”.

Sabido es que estos beneficios son los que forjan el pensamiento (único) y el gusto (el mismo para todos), es decir la “cultura”, la “multiculturalidad” que, como bien demuestra el Forum 2004, reserva un espacio para todo tipo de comportamientos, eso sí, cada uno el que se le tiene asignado que nadie se salga de sitio: los chinos que se comporten como chinos, los africanos como africanos…por cierto, que los chinos que actuarán todos los días del Forum (varias veces al día) según el proyecto original debían ser franceses pero éstos salían más caros.

Como te puedes imaginar, las precarias condiciones laborales que ofrecen todas estas instituciones se basan en contratos basura gestionados a través de ETT´s como la conocida Ciut'art.