Una altra manera de fer política a Ciutat Vella és possible
TAULA RODONA Dimarts 6 de juliol, 19 hores / Ateneu Barcelonès, Canuda 6, sala Verdaguer
Un punt de trobada i reflexió sobre Ciutat Vella i la seva gestió.
Considerem que les polítiques de participació són bàsiques per
millorar i encarar els reptes de futur en un barri, veure quins reptes
i possibilitats podem explorar des de la societat civil organitzada.
*Presentació. María Mas Canals, AAVV del Casc Antic
*Model Barcelona. Josep Maria Montaner, catedràtic de l'Escola
d'Arquitectura de Barcelona
*Polítiques de partipació. Jordi Borja, Geògraf i Urbanista de la
Universitat Oberta de Catalunya
*Polítiques socials. Xus Moya, Educador Social.
*Cas Hotel Palau. Daniel Jiménez, Advocat de l'AAVV del Casc Antic i de VDBV
*El paper del teixit comercial. Alfons Solà, Vicepresident de
l'Associació de Botiguers de Sant Pere Més Baix
*El paper de les associacions veïnals. Ada Colau, Activista pel dret a
l'habitatge i a la ciutat
Malgrat mai ens ha alegrat que ningú entri a la presó, malgrat seguim dubtant que les presons de l’Estat compleixin una funció rehabilitadora absolutament oblidada, malgrat conèixer que els centres penitenciaris han esdevingut un espai de reclusió punitiva de la pobresa i els petits delinqüents, cal afirmar que la presència al carrer de Fèlix Millet i Jordi Montull -sense cap mesura cautelar– resultava un insult constant pel conjunt de la ciutadania, que s’ha sentit del tot estafada pel frau del Palau. Un frau fet, en gran mesura, amb el saqueig de cabals públics.
Des de la dimissió de l'anterior regidora Itziar Gonzalez dóna la impressió de que estem vivint un cert canvi de criteri o d'orientació en les línies generals d'aquest equip de Govern en relació a l'edificació de nous hotels a Ciutat Vella.
Prova d'aquest canvi d'orientació ha estat que 5 dies després de la dimissió de Gonzàlez, s'aprovés el nou projecte hoteler de Raval Sud. Un nou edifici, de més de 30 metres d'alçada que culminarà els nefastos efectes urbanístics i socials que ja podem observar en aquesta part del Raval que, sotmès a una transformació econòmica i social històrica a través del turisme de masses i tot allò que aquest comporta, expulsa els seus veïns i estigmatitza els sectors més empobrits del barri.
La Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, formada per les entitats del teixit associatiu i veïnal dels barris del centre històric de la ciutat, així com la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), volem expressar el nostre suport i agraïment a Itziar González així com evidenciar la incertesa a què ens aboca la seva dimissió com a regidora de Ciutat Vella. segueix llegint »
Dissabte 20 de març del 2010: Manifestació 'Tenim dret a la Barceloneta'
i per l'anul?lació definitiva del 'pla dels ascensors'
Estimats veïns i veïnes,
Un cop més, sortirem junts al carrer per defensar el barri. Serà el quart any que una manifestació recorrerà els carrers del barri i enfilarà cap a plaça Sant Jaume per anul?lar el 'pla dels ascensors'. Aquesta vegada, a més, celebrarem que, gràcies a la lluita, el pla està pràcticament parat, però no anul?lat. Si no hagués estat per la lluita de tants i tantes, avui ja s'estaria aplicant un pla que era un veritable despropòsit; un pla fet a esquenes dels veïns i al servei de les immobiliàries i el capital. (No cal dir que el problema no han sigut mai els ascensors ningú està en contra dels ascensors en si, sinó que per ferlos lloc es volien enderrocar edificis sencers i fins a un 20% dels veïns perdien el seu pis, volguessin o no volguessin).
Fa més de tres anys, podia semblar que la batalla estava perduda d'entrada. Però la batalla perduda és aquella que no es comença. Ens vam negar a creure que no es podia fer res i que ja estava tot venut, per poderosos que fossin els enemics a què ens enfrontàvem. Ens vam negar a acceptar que el barri fos decidit des de dalt al dictat de l'especulació i el talonari. Ens vam negar que el destí de la Barceloneta fos ser un pastís immobiliari i un monocultiu turístic.
Però atenció, la lluita per l'anul?lació del pla encara no està guanyada del tot. El pla dels ascensors està parat políticament però no podem oblidar que segueix ben vigent sobre el paper i a punt per a aplicar-se quan amaini la crisi i les immobiliàries trobin l'ocasió de rapinyar, o quan el Districte així ho decideixi... Per això cal aconseguir l'anul?lació definitiva. Cal dir-ho ben alt i ben clar una vegada més. Pot ser que sigui l'últim esforç abans de la victòria, una victòria del barri contra la força bruta de l'especulació. Entre tantes derrotes, no seria el primer cop que
a la Barceloneta es para un pla urbanístic. Si vam poder amb el pla de la Ribera, podem amb el 'pla dels ascensors'!
També sortirem al carrer per una altra gran problemàtica del barri: la sobreexplotació turística. El problema no són els turistes en si, sinó que els centenars d'apartaments turístics que han proliferat són habitatges que perden la seva funció social per passar a ser un negoci, a més que generen molèsties. No hi ha dret que a una veïna li facin mòbbing o no li renovin el contracte per posar un apartament turístic a 150 euros la nit. Tampoc hi ha dret que enderroquessin els xiringuitos en compliment de la Llei de Costes i després hagin plantificat l'Hotel Vela enmig de la mar, una mole de 100 metres d'alt per a turistes de luxe que ens ha robat l'horitzó.
Però hi ha molt més per guanyar a més de l'anul?lació del pla dels ascensors. Estem lluitant pels nostres drets. I és que tenim dret al barri; tenim dret a decidir col?lectivament com volem viure en aquest tros de terra triangular a la vora del mar que és casa nostra, casa de tots, dels que hi som i dels que vénen, la Barceloneta. Tenim dret a quedar-nos al barri i a no veure'ns forçats a marxar-ne per motius econòmics. Tenim dret a un habitatge digne i assequible que no ens hipotequi la vida. També tenim dret a una educació pública i en condicions, mentre els
nens del CEIP Mediterrània fa més de tres anys que estan en barracons. Tenim dret a la cultura i a l'esport, però no hi ha cap equipament esportiu gratuït o més assequible, ni cap local d'assaig per a músics, i encara es posen pegues a les festes populars. Tenim dret a l'espai públic, als carrers, a fer servir el carrer com a lloc de trobada sense haver de pagar una fortuna en una terrassa. I és que els drets són conquestes col?lectives que han se ser defensades dia a dia perquè no quedin en meres paraules. Això prou que ho ha de saber un barri popular com
el nostre amb tanta tradició de lluita obrera a la fàbrica, al port o al mar.
Sortirem junts al carrer perquè tenim dret a la Barceloneta, i perquè, com deia l'Emiliona, que tant estimava i lluitava, al barri se l'ha de defensar.
***
14.30h botifarrada popular a la plaça del mercat
17h manifestació pel barri
17.30h manifestació cap a Sant Jaume des de la plaça de l'església
Hi haurà acompanyament musical! Porta també la teva cassola!
Avui dilluns 15 de febrer una concentració veïnal ha aturat el desallotjament de l'Espai Social Magadalenes. Des de les 9h del matí més d'un centenar de persones s'han concentrat davant l'ESM i han pintat un mural a la façana de l'edifici on es pot llegir “Gràcies a la lluita veïnal això no és un hotel”. Cap a les 12h s'han presentat els secretaris judicials que han confirmat que el desallotjament quedava suspés, notícia que ha estat rebuda amb un fort aplaudiment.
Des de l'ESM volem donar les gràcies a tots els amics i amigues, veïns i veïnes, i col·lectius que aquest matí, enfrontant-se a un fret gairebé polar, han fet possible que l'ESM mantingui la seva activitat a Ciutat Vella. Avui celebrem que igual que vam aturar l'hotel, hem aturat el desallotjament. Però sobretot, avui refermem el nostre compromís per seguir lluitant amb l'ambició que els edificis del carrer Magdalenes 13 i Amargós 6 no siguin mai més exemple de la violència immobiliària que assetja Ciutat Vella, i passin a ser exemple de les conquestes veïnals del dret a la ciutat.
Comunicat que s'ha repartit a la concentració:
Pel Dret a la Ciutat:
Aturem el desallotjament de l'Espai Social Magdalenes, deshotelem Ciutat Vella!
Convidem a tots els veïns i a totes les veïnes a donar suport a la campanya signant el manifest: Volem La plaça dels peixos ara.
Podeu trobar els fulls de signatures a :
La massa ( c/ Montsió 12), Mapu (c/ Magdalenes 6), Spar (c/Magdalenes 21), La Cava del Vermut c/ Copons 2), Marionetas Travi (c/ Amargós 4), Videoclub La Papaya Verde (c/ Júlia Porter 8, cantonada c/Magdalenes), Bar Living (pl. del Peixos), Associació de veïns del Barri Gòtic (pl. Regomir 3, pral. Dijous a partir de les 18:30), ESM (Dimarts a partir de les 21h.).
Aquest matí s’ha anunciat l’inici d’un procés administratiu contra l’Hotel Vela. El contenciós administratiu té dues vies i s’interposarà contra l’Ajuntament de Barcelona contra la resolució per la qual s’atorga la llicència integral, i de manera indirecta contra le Pla especial Nova Bocana del Port de Barcelona, per anar contra el Pla General Metropolità i contra la legislació portuària. L’altra via és contra Ports de l’Estat contra la resolució que atorga la concessió per l’ús privatiu destinat a hotel.
Glòria Mèlich, membre de la campanya contra l’Hotel Vela i AIAM (entitat impulsora del contenciós), ha denunciat la privatització de 90.717m2 que suposa el Pla Especial Nova Bocana del Port de Barcelona dins del qual s’ubica l’Hotel Vela. Amb aquesta acció legal les entitats volen posar en qüestió l’aposta per la indústria del turisme que està fent l’Ajuntament de Barcelona, la qual, tal i com ha dit en Albert Recio, careix d’un model social que deixa pas a que les empreses privades construeixin la ciutat. El vicepresident de la FAVB ha dit que l’hotel és un exemple de com el Port de Barcelona s’ha mostrat en els últims anys (des de la construcció del Marenàgnum) com un enemic de la ciutat.
S’ha ressaltat que call començar a atrevir-se a posar en dubte que la indústria del turisme reporti beneficis a la ciutat, donat els costos que suposa. A nivell social, té greus conseqüències pel teixit social, ja que trenca els vincles socials com ja fa temps que es ve denunciant a Ciutat Vella. A nivell laboral, el sector de la hosteleria és un dels sectors amb més precarietat laboral, on gairebé un 90% dels nous contractes són contractes temporals. El turisme, i més un hotel de luxe com l’Hotel Vela, genera uns costos de neteja, seguretat, transport que es paguen de les arques públiques; mentre ningú no assumeix contrarestar la pujada del nivell de vida (encariment preu de l’habitatge, cistella de la compra, desaparició del comerç de proximitat…) que genera en els barris més afectats, com aquest cas La Barceloneta. El barri veí de l’Hotel Vela veu aquest com una amenaça a la seva població tradicional i tem que produirà encara més expulsions de veïns.
El recurs administratiu també s’ha presentat per part de Gerardo Pisarello, vicepresident de l’Observatori DESC, com una acció legal per part de la ciutadania de fer valer el seu dret a la ciutat, reconegut per les mateixes administracions que han aprovat l’hotel. El dret a la ciutat inclou la necessitat de que la població sigui la que decideix com vol la ciutat, un control democràtic de les accions de les administracions i transparència en les seves decisions. Jaume Asens, membre de l’equip jurídic, ha explicat que es demana la nul·litat de ple dret de les concessions, tant d’activitats, com de cessió d’ús privatiu. L’advocat ha reconegut la dificultat del procés, però en cas de que no s’arribi a l’enderroc, ha senyalat que es podrien discutir els usos dels terrenys a nivell públic i ciutadà.
Les entitats estan a la espera de la resposta de les dues administracions, si aquest no es dóna en 6 mesos i s’imposa el silenci administratiu, recurriran per via contenciosa administrativa a la Audiència Nacional i al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
Amb aquest acció legal les entitats volen fer front a la impunitat urbanística que pateix Barcelona, com s’està veient aquest dies amb el Palau de la Música i el cas Millet, o la venda de l’hotel Miramar i demanen:
Retorn dels terrenys al comú
l’enderroc de l’hotel
un procés participatiu ciutadà on la població de Barcelona decideixi què vol, què s’ha de fer en aquest terrenys
Si no s’arribés a enderrocar, la discussió sobre els usos als que s’han de destinar els terrenys.
Les deu entitats que interposen el recurs són: AIAM (associació per la investigació i l’acció Metropolitana), Associació Catalana de Surf, Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), Avv l’Òstia, Plataforma en Defensa de La Barceloneta, Ateneu La Torna de la Vila de Gràcia, CGT Parcs i Jardins, Centre Social de Sants, Attac Catalunya i Avv Can Ricart.
Més de 500 persones de diferents moviments veïnals i socials de la ciutat, veïns a títol individual, surfistes i altres entitats han participat avui en la protesta per terra, mar i aire contra l’Hotel Vela.
L’Hotel està construït a menys de 20 metres del mar (contradient la Llei de Costes) i privatitza uns terrenys de domini públic de 90.717m2. Amb aquesta protesta s’ha mostrat el rebuig que genera l’Hotel Vela com a símbol d’una ciutat governada des de i per als interessos i beneficis privats de l’oligarquia. L’Hotel, promogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona, també representa l’aposta municipal per una indústria turística que trenca els vincles socials, que de cap manera suposa una sortida a la crisi, ni respon en absolut a les necessitats dels habitants de Barcelona.
La protesta ha començat per l’aigua amb embarcacions autoconstruïdes, matalassos inflables i surfistes, que han estat els primers en arribar a l’escullera del costat de l’hotel. Quan la resta d’intrèpids nedadors han arribat, s’han desplegat diverses pancartes amb els lemes “Hotel Vela: Enderroc ja!” i “Bomba a l’Hotel Vela”. segueix llegint »