BARCELONA 2004 REGALA UNA PLATJA A LA CIUTAT
És una de les demandes històriques de la ciutadania  
Avui al matí ha tingut lloc un dels més importants i significatius actes de Barcelona 2004. L'alcalde Clos, flamant, ha inaugurat un nou espai per a la que pretén ser "la Barcelona de la tolerància". El radiant batlle de la ciutat ha inaugurat la nova platja multicultural situada al bell mig de la ciutat, a la Plaça de Catalunya. La nova platja respon a una clara demanda social per part de la població tal i com va quedar clar en les repetides manifestacions de la ciutadania en contra de les platjes-basura. Clos ha instat al diàleg entre els agents socials i la patronal per aconseguir un altre espai alliberat com l'inaugurat avui "perquè del diàleg se'n treu l'aigua clara" .  
Tal com va quedar reflectit en els últims acords entre sindicats, patronal i Govern, la necessitat de la platja al centre Barcelona era prioritària davant  d'altres. Clos ha deixat entreveure que, en una reunió amb Pujol, "el tema de la platja ja es va parlar",  i que "fins i tot en els acords de Maastricht i Amsterdam es deixa entreveure la importància de construir grans espais com aquest on els pilars d'Europa -família, cossos sans en ments felices i salut- es donen la mà" .  Així doncs, Barcelona 2004, com en tantes d'altres ocasions atenta amb la ciutadania i afrontant els reptes de futur ha finançat la nova platja amb l'ajut inestimable de "La Cuixa", presidida per Joan Antoni Samaranch, el que fou magnífic ministre d'esports en temps de la dictatova. Samaranch, president del COI i La Cuixa ha ressaltat també "la importància de l'esport en la nostra societat" .   
Totes les personalitats assistents a l'acte d'inauguració han ressaltat la importància de la tasca que està duent a terme l'oficina 2004. Pel seu president, l'obertura d'una platja al centre de Barcelona és un petit resum de l'esperit de l'oficina, perquè "la trobada en un mateix lloc de dos espais separats com són l'aigua i el mar, demostren la tendència actual de les coses, o sigui,  que es troben dos elements tant diferents i separats durant tant de temps i acaben formant el fanguet de la sorra. Nosaltres som la màquina que passa cada matí a allisar un fang brut i salvatge per convertir-lo en una sorra ordenada i neta". Després d'aquestes declaracions des de l'altar colocat al centre de la plaça el president ha sigut acomiadat amb crits entusiastes de "poeta, poeta!"  
Per Clos, "la platja de la tolerància és l'espai on hi caben totes les cultures, sense complexes ni pateres". Acabat l'acte s'ha cantat l'himne dels Segadors i s'ha pogut escoltar per megafonia la cançó Barcelona  de Freddie Mercury i Montserrat Caballé i el We are the champions, l'himne més corejat.  
La taca negra d'aquest acte ha estat la presència de col·lectius d'immigrants sense papers que es manifestaven en contra. Afortunadament la policia ha fet acte d'aparició i en breus minuts han estat reduïts i expulsats tots als seus respectius països. Una altra manifestació, aquesta festiva i de caràcter pacífic, era la convocada per les sòcies del Fashion Cafè i el Sindicat de Top Models d'Espanya Organitzades (TMEO) que reclamaven l'aigua dolça. Segons la seva portaveu és "indignant que a les alçades que estem encara ens haguem d'empassar aigua salada". Tots els representants polítics han promès fer alguna cosa al respecte.  
L'oficina 2004 preveu seguir complint tasques socials tant importants com la d'avui i sembla ser que ja ha iniciat contactes amb la Immobiliària "Sosi". El president de l'oficina ha aprofitat l'acte per fer una crida al voluntariat per fer d'aquest projecte "el somni de tots i tots els barcelonins i catalans".  (Ciutadà García, des de la Plaça Catalunya). 
A LA CONTRA, per Joan Clos.  
Com sempre he dit, cal fer autocrítica de tot el que fem. Ara bé, un acte com el d'avui, té res de criticable? Doncs sí, us seré sincer. L'Administració, gràcies a l'ajut d'entitats privades tant altruistes com "La Cuixa", han unit esforços per fer de la platja de la tolerància una realitat. Fins aquí tot correcte. El que ha fallat ha sigut la col·laboració ciutadana que, pel que sembla,  no està prou engrescada amb el projecte. Entre tots i tots els barcelonins hem d'aconseguir que Barcelona 2004 sigui, al menys, un acte popular i d'implicació com els JJ.OO., la manifestació per Miguel Àngel Blanco o la Cursa del Corte Inglès. Ara, davant el nou repte del nou mileni, tots junts podem fer de Barcelona la ciutat que volem. Què espereu, que us regalem també el bronze?