Als carrers Magdalenes/Amargós i al carrer Tallers ja s'ha fet efectiu el dret a l'habitatge.

Veïns i veïnes de Barcelona han obert la primera Promoció d'Habitatge Realment Públic (PHRP) a Ciutat Vella. 23 persones que, com la majoria dels ciutadans, experimenten a diari la impossibilitat d'accedir a un habitatge a Barcelona han entrat a viure en 12 dels 300.000 pisos buits que hi ha a la província. Els edificis, situats als carrers de Magdalenes i Amargós, són propietat de la cadena Hotels Catalònia que tenia previst construir-hi un hotel. Als edificis encara hi queden 3 veïns que resisteixen a ser expulsats per la propietat. Aquest és un cas habitual al districte de Ciutat Vella on hi ha una gran quantitat d'edificis on només hi queden dos o tres veïns i la resta de pisos estan buits, mentre un nombre creixent de la població no pot pagar-se un lloc on viure. La PHRP respon a la situació insostenible de l'habitatge, l'expulsió de veïns, i a la venda del centre de la ciutat als hotels i als turistes. La iniciativa s'adhereix a la crida que fa la Carta de Mesures Contra la Violència Immobiliària i Urbanística (www.bcnviu.org) a emprendre accions de desobediència civil fins que l'administració no adopti les mesures per fer efectiu el dret a l'habitatge i a la ciutat. Una segona PHRP de vuit pisos en una finca amb veïns afectats de mobbing ha sortit a la llum al carrer Tallers, 44.

Els nous habitants del carrer Magdalenes 13/15 i Amargós 6, som 23 persones fartes d’estar amb l’aigua al coll per haver de pagar uns lloguers o hipoteques absolutament abusius. Entre nosaltres hi ha estudiants, treballadors i aturats que ens neguem a renunciar al nostre dret a tenir un habitatge digne, una ciutat habitable. I compartim l’edifici amb els llogaters de la finca que Hotels Catalònia encara no ha expulsat, alguns pendents de judici, altres aguantant fins al final del contracte malgrat el mobbing immobiliari, malgrat la degradació de la finca, la por i les pressions. Molts d’aquest veïns compten amb pocs recursos econòmics i els serà molt difícil trobar pisos assequibles, tant com ens costa a moltíssimes de les persones que vivim en aquesta ciutat.

El preu de l’habitatge augmenta de forma imparable, les immobiliàries i els bancs s’enriqueixen amb el sòl, el centre de la ciutat es destina als turistes i a la infinita circulació del consum, els polítics ho emparen i fins i tot ho promocionen, i el ministeri d’habitatge té la barra de treure unes sabatilles perquè ens pategem la ciutat buscant pis. I aquí ens plantem. Només a través de l’acció col·lectiva, organitzant-nos, sortint al carrer en segudes per una vivenda digna, obrint cases buides, aliant-nos amb altres veïns per lluitar junts capgirarem la situació. Encara que sembli increïble, de moment 23 persones normals i corrents estem guanyant, estem posant-li pals a les rodes a una immobiliària gegantina i a la construcció d’un altre hotel innecessari.

La nostra acció s’adhereix a la Carta de Mesures contra la Violència Immobiliària i Urbanística. Aquesta carta, signada entre d'altres per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), Plataforma por una Vivienda Digna, Arquitectos sin Fronteras i destacades personalitats del món del dret i l'urbanisme, exigeix que es faci efectiu el dret a l'habitatge reconegut a l'article 47 de la Constitució, a través de tot un seguit de mesures, perfectament possibles. També fa una crida perquè la gent faci diferents accions de desobediència civil mentre no es compleixin els punts de la carta. La Promoció d'Habitatge Realment Públic és una d’aquestes possibles accions de desobediència per pressionar els responsables i els beneficiats de la situació actual: l’entramat de polítics, immobiliàries, empreses financeres i constructores.

La PHRP està feta des de persones amb problemes reals i no és una tapadora per guanyar vots sense enfrontar-se a les causes de la situació, perquè no cal construir més i fer sortejos humiliants com si tenir un habitatge digne fos qüestió de bona sort. Si hi ha 300.000 pisos buits a Barcelona, cal que siguin repartits i fins i tot expropiats. I si l'entramat actual entre els polítics i els poders econòmics ho fa impossible, si la mercantilització de l'habitatge i del sòl és emparada, protegida i promoguda per les institucions polítiques, si la màfia immobiliària té tentacles infinits, la PHRP imposa la lògica de l'ús social i públic de l'espai des de les autopromocions d'habitatge. Les dues primeres PHRP ja s'han fet efectives.

PHRP, el moviment que més portes obre.