 |
 |
|
|
STEM CAR DATS
El film ofereix la possibilitat de patir amb una de les més malintencionades pel·lícules de ciència-ficció que, amb uns portentosos defectes especials, aconsegueix posar-t’hi l’ai al cor (com quan criminalitzen els moviments socials, desallotgen cases okupades, donen suport incondicional als USA perquè facin la guerra neta o bruta o quan van sortint noves dades sobre Gescartera... Aaaaaaahhhhhh!) al criticar categòricament una de les contribucions més grans del Neoliberalisme a l’organització social: la voluntat decidida de que tots siguem iguals com dòcils i tendres xais disposats a ser conduïts obedientment en un ramat.
Mitjançant la metàfora de la invasió alienígena, aquest film fa una defensa encesa d’un dels principals càncers de la nostra societat: la imaginació, recreant-se tanmateix en la insensata, disbaratada i perillosa idea de que tothom pugui ser diferent... fins i tot dissident (Valga’m Deu!). Resulten impressionats, per nauseabundes i repulsives, les persecucions finals, amb un PAS, un estudiant i una professora fugint fins quedar exhausts i, sobre tot, quan tots tres li fan un petó a la Pilar del Castell i Fortificada i se n’adonen, quan l’observen a contraLU, que no és una persona sinó una Ministra.