 |
 |
|
|
Què significa la mercantilització de la universitat? El coneixement convertit en una mercaderia. Les persones que hi estudien o treballen també. Les lleis de l'oferta i la demanda, les relacions mercantils, organitzen les relacions de la universitat amb el seu entorn i les relacions internes dins la pròpia universitat. La universitat adopta els mecanismes i les pautes de comportament de les empreses que ofereixen alguna cosa al Mercat.
S'estableix una relació mercantil entre la Universitat i l'estudiant. De manera que aquest estudiant deixa de ser un universitari, part integrant de la institució, i se'n separa al convertir-se en client. Compra títols, serveis d'aprenentatge, coneixements (llicenciatures, màsters, diplomatures, cursos...), per valoritzar-se. En el seu pas per la universitat adquireix valor per al seu pas posterior al mercat del treball. Compra futurs.
S'estableix uns relació mercantil amb l'estat. L'estat ja no es presenta com a proveïdor de serveis públics sinó com a intermediari. L'estat demanda serveis de Recerca +Desenvolupament + Formació (R+D+F) i paga a canvi. I la seva demanda depen de les exigències del mercat, i de la política tecnocràtica (necessitem telecos, empresaris, identitat...). L'estat passa a ser el principal demandant d'R+D+F, junt a les grans empreses multinacionals, i les universitats han de competir entre elles, públiques i privades, per oferir-los aquest servei.
S'estableix una relació mercantil amb les empreses, amb la indústria. La universitat és una fábrica de llicenciats i de coneixements aplicats/aplicables, que aniran a parar a les empreses. I les que tinguin més poder de compra, són les que condicionaran més l'estratègia de la universitat. Els catedràtics i titulars tenen més poder en funció dels convenis amb empreses i governs. L'oferta ha de seguir a la demanda.
La demanda, les exigències del mercat, marquen doncs el funcionament de la universitat. I això porta a l'especialitazació en una determinada noció del coneixement, del saber vendible. Per tant, la universitat no cal que s'impliqui en la política, sovint ni tant sols en la cultura. Zapatero a tus zapatos: fàbrica de llicenciats i recerca. Per altra part, altres formes de saber, altres coneixements queden desvaloritzats socialment. L'etiqueta de garantia reconeguda és per a l'universitat. La resta está molt bé, però no val.
El saber mercaderia i la universitat empresa. La demanda del mercat laboral (de les empreses que dominen el mercat laboral) i les demandes de recerca amb més poder de negociació (per tant, de les emrpeses i de l'estat) són les que orienten l'estratègia de la universitat, la definició de títols, els plans de recerca. El màrqueting s'incorpora a la universitat: política d'imatge, retenció de clients, serveis post-venda. L'activitat de la universitat es valora amb instruments empresarials: centres de cost, centres d'ingressos, rendibilitat, productivitat, vendes. Que es deixen fora moltes realitats i que introdueixen subtils i complexes sistemes de control dins la universitat.
Els universitaris i les universitàries desapareixen. Apareixen clients (els estudiants) i recursos humans (professors, investigadors, PAS). A més del creixent nombre de treballadors "externalitzats". El professor, una mena de dependent a torns, convidat a múltiples reunions (consells, juntes, comissions) per a que se senti partícep de l'empresa i per anar-se promocionant en l'escala universitària. El dependent pot passar a ser capataç, cap d'obra, director, rector... o conseller d'alguna empresa o fundació.