2013/Manifest

De Hackmeeting

euskera

castellano

galego



El moment del canvi

Manifest, Hackmeeting 2013


En aquest moment quasi quàntic, on els electrons que configuren la sinapsis del cervell comencen a dansar en una consecució de moviments únics i decisius, s'esdevé la transformació de l'ésser cap a les parts més profundes de la consciència. La fugacitat de la comprensió que tant s'escolta pels que resulta que estan vius i per tant, persisteixen. Com el salmó en la seva lluita contracorrent, o els cents de perills que s'amaguen a les vores del seu camí, existeix un moment en el que tot pren sentit. L'arribada. El descobriment de la sobirania de la ment i els seu somnis, sobre les repressions i les seves fronteres. La comprensió més inherent de que una realitat sense por, no existeixen els límits i, per tant, de res serveix el control.

El moment sorgeix quan la conjugació passa als fets. Quan el processador envia una ordre al perifèric i li encomanda al procés d'assoliment d'un objectiu. Caminar. Amb o sense direcció, però tenint clar el sentit. Avançar. Desestimar el poder establert i els mils caps de la seva quimera i comprendre l'estadi de que el Sistema actual, el de les classes que separen, sotmeten i intimiden, ha arribat a la seva fi.

A vegades, a més a més del peu, sorgeixen altres moviments difícils de controlar, com per exemple, un puny que colpeja la taula sense importa el que hi ha a sobre. Es tracta d'un gest de ràbia i decisió. Un moviment sense retorn, en el que no importa el taulell si no les fitxes. Moltes són les raons per fer el cop de puny: insolidaritat, desnonament, corrupció i una llista sense fi de maltractaments per la raó del que ja han estat en el futur. De res serveix contenir-ho, com a vegades, de res serveix donar-lo. Requereix un moment, un instant i a vegades, igual que passa amb els peus, només és qüestió de moure el primer per entendre que de seguida, encara que sigui per inèrcia, l'altre el seguirà.

La sobirania tecnològica, igual que d'altres, requereix de l'autogestió dels recursos que comporta el seu assoliment. No dependre, significa saber que existeixen multitud d'enllaços que realitzar. Que la inclusió és un format necessari per l'avanç i que igualment, a la lluita constant de les exclusions. "Sumar i no restar". Per escoltar-nos, veure'ns, sentir-nos i estimar-nos a través de la tecnologia, hem de separar aquests sentiments dels interessos mercantilistes. Injuriar la seva gratuïtat i bon color i ser conscients del rerefons dels assumptes polítics i econòmics i dels interessos de les persones que hi ha darrera. La "borsatilització" de les relacions social. Grans corporacions que s'encarreguen de ser els principals proveïdors de futurs clients, futurs votants i futur esclaus. Es controla i s'automatitza el mercat laboral perquè el faraó actual sàpiga més dels seus esclaus que el faraó d'Egipte. El control absolut del temps de vida productiva generarà un estat totalitari contra la base obrera i moltes de les persones encarregades de generar la tecnologia. També hem de fixar un punt de sobirania en aquest aspecte, de la mateixa manera que seguir generant eines en un procés d'autogestió col·lectiva.

Entendre que; "si alguna cosa és gratis, és perquè el producte ets tu", serveix per donar-se compte de que existeix un pla pel futur sobre el que està passant ara i de que molta gent que coneixem, amics, familiar i coneguts, encara no són conscients de tot això.

Les hacktivistes 'hackejan' ments, no únicament xarxes i sistemes.

La feina d'uns pocs mediatitzats com Manning o Snowden i de moltes altres a l'ombra, ha de ser recolzada. La guerra electrònica global ha començat. I darrera de diferents conflictes, ja tenim clar quins són els bàndols: A dalt i a baix. Indignat i indignant. Assassí i víctima. Desnonat i repressor ... Més tard, potser anirà sent el moment de donar els següents passos; Convèncer, neutralitzar o lluitar. El que ha de quedar clar és que la decisió està presa i que està a les nostres mans el com i el quan. És el moment d'impregnar l'entorn amb la forma de vida hacktivista. Més important encara, amb l'actitud hacktivista.

"Em nego rotundament a haver d'avançar la tecnologia espacial ciutadana per anar-me'n d'aquest planeta. Que se'n vagin elles!. La Terra, la nostra llar, no pot ser que es perdi davant la nostra "sorpresa" i por. Que se'n vagin!. Amb els seus abocaments i les seves mentides. Amb el seu maltractament i les seves costums cruels. Fora d'aquí!"

Si avancem, que sigui per comunicar-nos més fluidament amb qui encara queden per connectar, i així els hi podem dir quin és el moment del canvi. O està al seu costat si elles ho decideixen abans. Quan hagi arribat aquest moment en el que donem un pas i deixem fora de la partida als covards i als neutrals. I als hipòcrites. Aquest dia, en el que les màscares no seran necessàries, excepte per rememorar als que durant tant de temps la portaven buscant la Veritat. Doncs, si no és la Veritat la única Justícia existent, llavors només ens quedaran les cadenes de la complaença. L'alineació indiscutible i duradora que condemnarà a l'ésser humà a ser una peça més d'un engranatge pervers, el final del qual, és la pròpia destrucció.

Oblidem per tant el fet de rendir-se, amagar-se o escapar-se. Tenim el factor sorpresa i la imaginació. Dos eines pures i difícilment combatibles. Tenim una xarxa cada vegada més connectada i una societat cada vegada més conscient. Tenim la valentia i la passió. Tenim el pla de sobirania i comencem a descobrir mètodes molt eficients per l'autogestió. Sabem el que volem i per fi, comencem a saber com ho volem. Només ens falta una cosa clau, fer que es compleixi.

Desconfia! No donis per suposat allò que no saps. Estem immerses en una gran aventura i no podem, ni sabrem, tots els factors que l'han fet possible. Tot i això, si pots saber el que fas i com ho fas. Si pots començar a fer-ho o seguir fent-ho. Segur que també ho pots deixar de fer, és qüestió d'actitud! No caiguis en errors del passat. Equivocar-se és de savis. Documentar de previsors. I col·laborar en un moment de crisis ètiques un deure.

"Abans érem el que teníem, ara som el que compartim."

Recorda algunes pautes quan no sàpigues molt bé què fer. En el teu interior existeix la fórmula per provocar que es produeixi el moment del canvi. Tu ets l'únic obstacle. Pensa en l'ètica Hacker i reescriu amb la resta els seus principis axiomàtics:

  • Passió
  • Concepte de Llibertat.
  • Concepte de la veritat relativa.
  • Cerca de la veritat relativa.
  • Rebuig a les formes de corrupció.
  • Rebuig als processos d'alineació d'éssers humans.
  • Sentit de la igualtat.
  • Comprensió del significat del lliure accés a la informació (coneixement lliure)
  • Valor social (reconeixement entre semblants).
  • Sentit de l'accessibilitat.
  • Pensament crític constant.
  • Preocupació empàtica responsable.
  • Sentit de la curiositat.
  • Creativitat.
  • Aprenentatge autodidacta.


Aixeca't cada matí i respira l'aroma del canvi. Riu-te'n amb un gest ínfim que significa desconfiar del que hi ha establert i planteja't seriosament la responsabilitat que comporta preguntar-se totes les coses dos o més vegades.

"És més fàcil aprendre alguna cosa nova que desaprendre el que hem après".

Ha arribat el moment de posar a la pràctica la ràbia organitzada i desbancar als enemics de la solidaritat. El moment de desemmascarar als traïdors de la Humanitat i prendre possessió de l'adjectiu que tant desitges; lliure.

Tant lliure com els somnis que ens portaran a que es compleixi. Tant lliure com la imaginació de l'ésser humà. Tant lliure com el primer plor d'un nounat. Aquest crit fort, sincer i tant intens que la única cosa que busca és poder desembussar les vies d'allò, que encara que el va ajudar a formar-se, ara li impedeix respirar. Aquest instant carregat de sentiment que ens mostra el que significa viure. Dibuixa la matriu, observa al teu voltant i busca la mà d'algú en qui confiïs, ara, tanca els ulls. Ho notes?. Ho sents?. Juntes podem!. Les idees estan a l'aire. I la corrent ha començat a moure's. Només ens falta respirar.

Si no pots com a individu, fes-ho com a poble


wiki-navigation
project-navigation